"De bones intencions, l’infern n’és ple”. Aquesta dita sintetitza força bé el desafortunat espectacle que estem vivint aquests darrers dies arran de la revisió de condemnes fruit de l’aplicació de la nova llei de garantia integral de la llibertat sexual, coneguda com la llei del “només sí és sí”, impulsada pel ministeri que encapçala Irene Montero. Com és possible que una llei que ha de donar noves eines per acabar amb la xacra de les violències sexuals acabi sent el pretext que justifiqui rebaixar les condemnes de delinqüents sexuals convictes? No es tracta d’una futilesa, sinó d’una errada majúscula que ha permès que violadors hagin quedat en llibertat davant la impotència de les víctimes, algunes d’elles, menors d’edat. Perquè la realitat és que han quedat desemparades gràcies a aquesta llei que promulga la ministra Montero, que, com estem veient, constitueix un veritable perill per a les dones d’aquest país.
Lluny de disculpar-se i assumir responsabilitats, ni la ministra ni, per extensió, el president del Gobierno, han reconegut l’error garrafal que han comès amb la reforma de la llei i, per contra, han descarregat tota la responsabilitat en els jutges. De fet, fins ara s’han dedicat a desviar l’atenció, acusant la judicatura de masclista i insinuant que els jutges han prevaricat en l’aplicació de la nova llei (redactada pel mateix ministeri, recordem), fins i tot quan moltes d’aquestes revisions de sentències les estan realitzant jutgesses. La ministra, ja que no dimiteix, faria bé de donar la cara en comissió parlamentària, com ha demanat Junts a Madrid, per explicar què estan fent per esmenar el desgavell que ells mateixos han provocat. Perquè mentre s’assenyalen culpables i es llancen acusacions frívoles, les víctimes perden i els agressors guanyen.
El cas és que, abans de l’aprovació de la llei, nombrosos actors polítics i socials van advertir que, tal com estava formulada la nova llei, hi havia escletxes que podien donar peu als fets que han acabat passant, però des del Gobierno se’n va fer cas omís. Ara ha d’assumir que ha ficat la pota i revertir ràpidament la modificació de la forquilla de condemnes, perquè en cap cas es pugui justificar la sortida en llibertat, o l’avançament d’aquesta, dels autors d’uns delictes tan abominables com són els delictes que atempten contra la llibertat sexual de les persones. Les víctimes no es mereixen el dany que se’ls està causant per les conseqüències no desitjades d’una llei carregada de bones intencions en la seva concepció, però que a la pràctica ha estat un fracàs absolut.
