Comdemnat a mort

Definitivament, és com ho veig, el bosc està en cures pal·liatives, esperant la mort. Pot esdevenir una mort sobtada, amb un d’aquests focs que en diuen «de sisena generació», encara que, per a mi, són de «tercera generació», que és, més o menys, el temps que fa que l’hem abandonat, deixat a la seva sort, que se’n surti com pugui; si el bosc tingués consciència, potser triaria aquesta opció, deixar de patir. Uns, en les obagues, ofegats en la pròpia vegetació, amb arbres tombats per les ventades, amb les gatoses, bardisses i esbarzers enfilats al damunt buscant la llum; altres, en els vessants més assolellats i costeruts, que no han pogut aguantar els períodes de sequera i les fortes calorades. El foc els allibera d’aquest patiment i els permet renéixer entre les cendres, això sí, desordenadament i per tornar a morir al cap d’uns anys.
El bosc no el vivim; si el transitem, ho fem pels camins principals, els més fressats, no fos cas que ens engolís; els camins més estrets, els corriols que et porten d’una carena a l’altra, o a veure un avenc o una cinglera, van quedant emboscats fins a desaparèixer. Jo ho comparo amb un cos humà al qual, si li comencen a assecar els capil·lars més fins, després les venes i sols li queden les artèries; les extremitats fan necrosi, el cervell no s’irriga i el cos mor. Ben mirat, per què ens hi hem d’endinsar?, a fer-hi què?, de bolets ja no se’n troben, fora d’alguna clapa d’estrepes, i, si ho proves, segur que en surts esgarrinxat.
Cada estiu, a la que comencen els incendis, cada cop més primerencs, la mateixa cantarella: «el foc s’apaga a l’hivern», «cal fer més gestió forestal». Més? Però si no en fan cap! Diuen que netejar els boscos no és rendible, però, com mesuren la rendibilitat? Quan crema un bosc, bona part del carboni que ha acumulat durant dècades retorna a l’atmosfera en forma de CO2, entre 10 i 30 tones per hectàrea, segons el tipus de bosc i la gravetat de l’incendi, incrementant l’efecte hivernacle, i el bosc deixa durant anys de captar aproximadament entre 2 i 6 tones de CO2 per hectàrea i any fins que es recupera. I què costa apagar un incendi? Doncs pot arribar a costar uns 19.000 €/ha, i cal afegir-hi el cost de treure la fusta cremada, potser replantar-lo i, el més important, que els danys siguin només materials i no humans. Netejar un bosc pot costar fins a uns 7.000 €/ha i ja sé que hom dirà que és molt complicat, que tenen diferents propietaris, que costa posar-los d’acord; doncs ras i curt, cal un Pla Nacional d’obligat compliment, dotar-lo de recursos, dineraris i humans, i començar pel més senzill: franges perimetrals ben fetes a les urbanitzacions i cases aïllades, aclarides importants al voltant dels pobles que estiguin envoltats de massa forestal i àrees estratègiques de gestió (els antics tallafocs), ben dissenyades perquè protegeixin el bosc i facilitin la feina dels Bombers. Es disposa de mitjans per fer-ho, sols cal voluntat política.
Ja fa uns quants estius que, cada cop que sento un helicòpter, em fa un salt el cor i m’afanyo a mirar per la finestra. Res, ni rastre de fum; ufff..., però enguany ens ha vingut just, amb el foc de Sentmenat, que, per sort, la marinada el va portar bosc endins, sense massa desgràcies materials. Però, compte!, és un avís; un canvi de vent i el tenim a sobre.
En el nostre municipi, el 83% de la superfície és agrícola i forestal, i gairebé un 30% del terme municipal forma part del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac (concretament, el 29,32%, que representa el 9,57% de la superfície total del Parc), del que, amb el temps, he entès per què en diuen Natural, doncs perquè, al meu entendre, hi intervenen massa poc. Si cada municipi es cuidés del seu tros, i ens hi poséssim ja, potser el podríem salvar per al gaudi dels nostres descendents; d’altra manera, també està CONDEMNAT A MORT.

Afegeix L'Actual com a font preferida de Google de forma gratuïta

Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat.

Activar ara