"Ens porten avantatge, però no sé si Cerdanyola del Vallès és el millor exemple per poder-nos comparar, afortunadament”. Aquesta va ser l’afirmació textual de l’alcaldessa de Castellar al ple de setembre, abans de votar a favor de la nostra moció. No em va donar la possibilitat de rèplica en aquell moment, però ho faré aquí.
Si hem de prendre exemple, fem-ho d’aquells que realment ho estan fent millor, per molt que el seu problema sigui més gran. Això juga al nostre favor: si un municipi amb una situació més complexa pot avançar, nosaltres també podem fer-ho amb menys dificultats.
Si ens hem de comparar, fem-ho amb municipis que hagin demostrat amb fets que les seves polítiques funcionen i beneficien els veïns. Considero que Castellar ha de mirar cap a Cerdanyola del Vallès quan parlem de gestionar residus que contenen amiant.
Cerdanyola, amb una història molt més difícil pel que fa a la presència d’amiant, no s’ha espolsat el problema com sí que ha fet el nostre equip de govern: en lloc d’adaptar la deixalleria per complir la normativa, ha optat –des del mes de gener– per enviar els veïns a Terrassa a comprar el material per embalar les peces de fibrociment i tornar a anar a Terrassa per desfer-se’n, per tant, han d’assumir un cost que abans cobria el Consorci de Residus i perden una entrada a la deixalleria que podria comportar un descompte a la taxa de residus municipals.
Cerdanyola també és un exemple en bonificar fins al 95 % de l’impost d’obres i construccions (ICIO) per a aquelles actuacions que impliquen la retirada d’amiant. Una bonificació que ERC vam portar al ple de juliol del 2024, i que, tot i haver estat aprovada, el govern municipal del PSC no va incorporar a les ordenances fiscals del 2025. Ho hem tornat a aprovar aquest setembre. Esperem que es facin efectives a les ordenances del 2026.
ERC creiem fermament que s’ha de facilitar als castellarencs la gestió dels residus especials que contenen amiant. L’alcaldessa va insistir que “cada poble té la seva realitat i capacitat tècnica”. Jo crec que aquestes són decisions polítiques. I que el repte ara és clar: que els acords de la moció es tradueixin en accions concretes i no quedin a un calaix.
Emmirallem-nos en els millors. Responsabilitzem-nos políticament del que és competència municipal –com la gestió dels residus– i premiem qui recicla millor. Posant les coses fàcils. Posant els serveis a prop de la gent.
