La majoria de nosaltres estem a punt de començar les vacances d’estiu, i aquest any seran unes vacances molt esperades després de més d’un any de pandèmia. Segurament molts marxarem de Castellar, però hi havia un temps que els estiuejants venien aquí, ja que la vila era un poble d’estiueig. Després de descriure arxivísticament les postals que s’enviaven des de Castellar des de principis del segle XX fins a finals de la dècada de 1970 hem pogut anar desgranant les impressions d’aquests estiuejants.
Majoritàriament els estiuejants defineixen el poble amb l’adjectiu pintoresc, tot i que també comenten que és un “simpático pueblo” on passen unes “vacaciones deliciosas”. Cal recordar que a començaments del segle XX Sant Esteve de Castellar tenia una població de poc més de 3.500 habitants i si pensem que el gruix d’estiuejants eren barcelonins que deixaven la capital per venir a la vila per gaudir de l’aire pur, de les millors condicions climàtiques i per fer excursions, el contrast havia de ser prou evident. Fins i tot a la postal marcaven la casa on estaven passant les vacances i assenyalaven les vistes que tenien des de la finestra.
En una postal datada el 14 de juliol de l’any 1925 un d’aquests estiuejants escriu: “La estancia en este pueblo es muy agradable por lo pintoresco y fresco y hay muchos veraneantes”.
Castellar també va seguir sent destí d’estiueig durant la II República i en una de les postals també es deixa constància de com eren les vacances a la vila en un campament: “Al matí anem al riu a posar els peus, que és molt divertit. A la tarda, amb la colla de la colònia, anem al riu a saltar d’una roca a una altra. Estem molt ‘morenos’ i tenim molta gana. Diumenge vindrà l’escolapi Wenceslao Ciuró a fer jocs de mans”.
L’any 1958 una postal destaca que: “Nos hemos venido a San Feliu, que es muy bonito, de otra manera que San Lorenzo, pues hay más torres que casas de pueblo. Incluso hay piscina”.
Ja en aquesta dècada dels anys 50 del segle XX les vacances s’aprofitaven per venir a veure la família i per deixar que els més petits passessin les vacances amb els avis fora de les grans ciutats.
Potser un dels escrits d’aquestes postals que més crida l’atenció és una dirigida a un programa de ràdio conduït pel senyor Aladi; a la postal es pot veure una vista general de Castellar i el seu entorn natural i està datada l’any 1964. El text, que enalteix les qualitats de la vila, diu així: “Sr. Aladi. Habrá usted visto muchos pueblos, pero seguro que el nuestro no. Es precioso. Al fondo puede verse la Mola, o la montaña de San Lorenzo del Munt. Si alguna vez viene espero que nos lo haga ver igual como lo hace en la radio. Reciba pués muchos recuerdos de estos dos radioescuchas. Vicente y Pedro. Programa: ‘El humor se escribe com A’”.
Malauradament, a partir del moment en què el 600 es va popularitzar i va permetre una major mobilitat a una gran majoria de treballadors i les vacances van començar a passar-se a la platja, Castellar va deixar de ser un referent en aquesta vessant; pensem que fins i tot l’any 1972 es va canviar la data de la Festa Major que de celebrar-se al votant de la Mare de Déu d’Agost va passar al segon diumenge de setembre ja que l’agost s’aprofitava per marxar i passar uns dies lluny de la vila.
Malgrat el pas del temps i els canvis que s’han produït en la societat, el que és evident es que tots esperem les vacances per fugir de la rutina i fer allò que no podem fer habitualment. Així doncs, bones vacances!!!
