Sr. Torrent, aquesta carta va dirigida a vostè com a representant de la Conselleria d’Empresa i Treball, ja que tenen les competències en relacions laborals i d’inspecció de treball. El meu nebot Víctor, de 18 anys, va morir el 27 de novembre del 2020. Va morir violentament treballant a l’empresa Ferros Sabadell de Castellar del Vallès. Fa poc ens hem assabentat de la sanció económica que l’Administració pública, en aquest cas, la Inspecció de Treball, ha executat. No puc creure com vostès han pogut actuar d’una manera tan poc ètica i tan poc encertada i les declaracions posteriors que hem arribat a llegir. Vostè sabrà que l’empresa CIDAC de Cornellà de Llobregat, on va treballar el Xavi, de 19 anys, i que va morir violentament el 30/04/21 i amb les mateixes conseqüències tràgiques que el nostre nebot, ha sigut sancionada amb 328.460 euros i la considera, com una sanció molt greu-grau mitjà. Realment em sembla una sanció ridícula a una empresa amb tal historial i hauria de ser en el seu grau màxim perquè, senyor, estem parlant d’una vida humana, no d’un producte. No sé si vostè em sabrà explicar perquè la resolució d’Inspecció de Treball califica la infracció de l’empresa Ferros Sabadell únicament com a greu en grau màxim i amb una sanció ridícula de 40.100 euros i, el que és pitjor, amb el tractament com si fos una multa de tràfic o civisme, cosa que els permet pagar amb un percentatge de reducció del 40%, de manera que es converteix en greu-grau mitjà i amb un import total a pagar de 20.000 euros i poc més que, per a una empresa, això no és res. Com si fos un import més de societats. És una vergonya que ho hagin consentit. Expliqui’m si no és molt greu que el meu nebot no rebés la formació necessària, no tingués reconeixement mèdic, a més, no hi ha justificant d’entrega d’EPIS ni portava els EPIS necessaris (sàpiga vostè que existeixen àudios del meu nebot reclamant la roba dos dies abans i, si l’hagués tingut posada, potser s’hauria trencat, cosa que li hauria la vida), no tenien manual d’instruccions de la màquina, ni la seva adequació a l’RD 1215/1997, ni tenia marcat el CE, la màquina no funcionava amb el dispositiu de protecció consistent en comandament sensitiu, la parada d’emergència no funcionava, el van deixar sot, etc., que encara hi ha més. Si això no és molt greu en grau màxim, digui’m què ho és. Crec que és molt greu que el meu nebot patís un traumatisme toracocervical per atrapament de máquina. Llegeixi bé, que això és molt greu aquí i a la Xina. Vostè va opinar que cap sanció compensa cap vida (amb això, d’acord), i que aquest tipus de mort són colpidores e indignants. Vostè va declarar que la sanció a l’empresa CIDAC era “històrica i exemplar” i que “eludir la prevenció i seguretat laboral té conseqüències fatals”.
Sr. Torrent, el deure que tenien amb l’empresa Ferros Sabadell era imposar la mateixa sanció, com a mínim, que a l’empresa CIDAC. Expliqui’m, si us plau, quina consequència fatal té l’empresa on, per desgràcia, treballava el meu nebot: 20.000 euros? Li recordo que, al meu nebot, ningú li va donar l’opció de viure un 40% de temps més, per exemple. Tenia tota una vida per viure i aquesta empresa se l’ha arrebatat. Li ha sortit més econòmic pagar que potser haver arreglat o sustituït la màquina. Que fácil que sembla incomplir la PRL. I vostès no l’han sancionat com ha de ser. És una vergonya! Aquí no es rescabala les conseqüències lesives pels drets emocionals d’uns pares, germana, avis, família i centenars d’amics. No s’ompli la boca dient que ha sigut històrica i exemplar. Perquè aquesta ha estat històrica per nefasta i feridora.
Molta sort amb la sol·licitud de reforma de la llei de riscos laborals que, certament, fa falta.
