Emocionant i reactiu escrit d’Irati Hernández a L’Actual anterior.
Amb el teu permís, Irati, jo li canviaria el títol: “Palestina ignorada”.
Perquè oblidada ho serà, sí.
Si queda ocupada del tot, llavors també l’oblidarem.
De moment la ignorem. Ignorem el seu sofriment i la nostra capacitat de reaccionar.
“Sempre n’hi ha hagut, de guerres”. Sí, però això no és una guerra, és un genocidi.
“No hi podem fer res”.
Sí que podem i estem tardant a fer-ho.
Parlo en plural perquè jo també he dit coses com aquestes.
Només voldria remoure alguna consciència tot i que això sigui poc útil per aturar tant sofriment, però no pot ser, no pot ser que actuem com si no passés res.
M’ha dolgut repassar el programa de Festa Major i no veure cap referència al drama palestí, cap acte de solidaritat de ningú. Com tu dius, Irati, ningú? M’ha dolgut. Potser encara hi som a temps...
Aquí i arreu, festes majors amb molts actes per passar-ho bé i, com si no passés res, una traca final de focs artificials que, ben segur, cap palestí que quedi viu podrà veure o escoltar mai més sense plorar.
Em dol!
