Estem en un punt en què a la gent sembla que la preocupa més el tema de com afecta el preu de la llum a la seva butxaca que de voler entendre què hi ha realment al darrere de tot plegat.
Ens trobem en un moment històric en què tenim liberalitzat el mercat de la producció energètica, ens hem d’anar habituant a preus canviants del mercat energètic. Els preus de l’electricitat es conformen hora a hora i dia a dia en el mercat majorista, que és on el generadors van a vendre i les comercialitzadores a comprar el kWh. A això s’hi afegeixen els peatges regulats pel govern, més el marge comercial que cada comercialitzadora hi posa. Ens hem d’anar acostumant al fet que el preu del subministrament al client final pot variar al llarg del dia i ja mai més serà un preu fix. En el futur pot variar molt hora a hora, ja que en penetrar per exemple molta energia solar farà que el preu baixi al migdia.
El model elèctric cap al que avancem és molt diferent del que hem tingut fins ara. El que es feia era adaptar la generació elèctrica a les previsions de la demanda, per fer això, els models més “gestionables” de generació són els més contaminants, i eren amb els que s’adaptava la seva producció segons la demanda. Ara bé, amb la integració cada vegada més de les renovables, cosa que a nivell d’impacte ambiental, costos, salut del medi natural i les persones, ningú dubta que és necessària, doncs fem augmentar la generació amb energies renovables, majoritàriament en forma d’eòlica i solar.
Això suposa un canvi de paradigma, la major part d’aquestes (excepte la hidràulica amb regulació d’embassaments i rescloses) són energies econòmiques i de generació variable, per tant, la gestió del sistema és fer que la demanda variable sigui coberta amb generació variable.
En aquest nou model és on entren en joc els preus. On trobem tres períodes de facturació i dues potències diferenciades que cal mirar en detall i revisar si en aquests moments estem pagant una potència molt més alta de la que en realitat estem gastant. Evidentment a banda dels preus, el preu final del nostre rebut dependrà de la nostra demanda real al llarg del dia i del preu que tinguem contractat amb la comercialitzadora.
Preu que varia segons la companyia amb què contractem els serveis, i que, a partir d’ara, haurem de mirar-nos amb més detall i actuar amb conseqüència segons els nostres interessos i les nostres ideologies, pensant que les nostres accions tindran un efecte en el mercat majorista. Si baixem la demanda en els horaris de preu elevat, és bastant previsible que el preu baixi, per tant, el nostre comportament afecta també el preu final.
Com més disminueixi la demanda, més ho farà el preu del kWh i si, a més, afavorim aquells comercialitzadors que treballen amb renovables, estarem evitant emissions de CO2, al mateix temps que repercutirà favorablement a la nostra butxaca. Sense adonar-nos farem que en les franges horàries més cares disminueixi la demanda per part d’aquells aparells que requereixen més electricitat, tot i que, evidentment, els imprescindibles se seguiran usant igual.
Cal tenir en compte també que al final tot dependrà de la bona gestió que es faci de la demanda per part de cada ciutadà, pensem que el nombre d’hores de preu baix representen el 54% de les hores anuals, el 23% són les de preu mitjà, i un altre 23% les de preu alt.
No ens oblidem del tema de
les potències.
Cal mirar les factures per saber exactament què usem i demanar el canvi de potència, cosa que segur que representa un estalvi en diners a l’usuari. Aquesta reducció va acompanyada de la línia que s’està fent a tot Europa amb la baixada de preu de la potència, fent que es pagui més per l’energia utilitzada que per la potència contractada, fet que provoca que, d’aquesta manera, l’estalvi i l’eficiència tinguin un pes més important a dins la factura de la llum.
Un dels problemes més greus que arrosseguem és el tema de la distribució de l’electricitat, és un sector que, en estar regulat, disposa de molts ingressos, moltes vegades no justificats, i genera grans beneficis, i aquesta “sobreretribució” es troba en la part fixa del rebut de la llum, sobretot en la pujada del 2013.
Finalment cal pensar que tot aquest canvi de model s’ha de fer a escala europea i cal deixar de subvencionar les plantes que generen emissions i totes aquelles estructures que ja estan amortitzades. En aquest sentit hi ha diverses directives europees en matèria energètica que demanen que el ciutadà sigui al centre de la transició energètica i que reconeixen, per exemple, l’existència de les comunitats d’energia renovable, amb capacitat de generar, comprar i vendre, independentment de la xarxa, en iniciatives com el projecte català “viure de l’aire” de cooperatives de veïns que proveeixen la seva pròpia demanda.
Per tant, el ciutadà cada vegada més ha de prendre una actitud proactiva en aconseguir el canvi de model sostenible per a garantir el futur energètic del país.
Sí o sí, cal fer un capgirament del sistema energètic. Entrem en una dècada cabdal, segons diuen tots els experts, en canvi climàtic i sostenibilitat.
