La Generalitat de Catalunya va crear aquest tribut el 2003 i va entrar en vigor l’1 de gener del 2004. Aquest tribut consisteix en el fet que per cada tona de residus municipals que un ajuntament porta a l’abocador o a incinerar ha de pagar un impost (que el 2022 és de 59,10 €/tn per abocar i 28,55 €/tn per cremar), cosa que es coneix com a cànon de residus i que ha permès impulsar la recollida selectiva els darrers 18 anys.
Aquests cànons de residus municipals (el d’abocament i el d’incineració) es van crear com a mesura de fiscalitat ambiental que s’enquadra dins el principi que qui contamina, paga, i és, juntament amb altres principis ambientals, un dels eixos rectors de protecció ambiental recollit al Tractat de Funcionament de la Unió Europea (TFUE) del 2007. Aquest cànon ha servit per incentivar la recollida selectiva i anar acostant-se als objectius de reciclatge que marca la Unió Europea, ja que fomenta que ajuntaments, consorcis i comarques milloressin els models de recollida, cosa que al 46% de recollida selectiva va permetre arribar el 2020.
Els fons recaptats s’han anat invertint en la millora de les instal·lacions de tractament de residus, a procedir a fer retorns econòmics per diferents conceptes (orgànica, paper, tèxtil, compost, residus especials...) en subvencions (per al foment de la recollida selectiva, campanyes de comunicació, deixalleries, elaboració dels plans locals de prevenció i gestió de residus...), etc. Ara, però, aquest cànon pot tenir els dies comptats a causa de la creació d’un impost estatal homogeni per a tot Espanya que, a la pràctica, obligarà a eliminar el nostre cànon, vigent des de fa gairebé dues dècades.
L’amenaça que suposa l’impost inclòs a la llei espanyola de residus i sòls contaminats no és tant la pèrdua de recursos –ja que l’Estat transferiria aquests fons a les comunitats– sinó el fet de perdre “autonomia tributària” i la capacitat de dictar exempcions, aplicar tipus diferents i “adaptar-la a la realitat del país”. A més, s’hi suma el perill que es perdi el caràcter estrictament finalista d’aquest cànon, que ara es destina al Fons de Gestió de Residus, que acaba finançant les infraestructures municipals de gestió de la brossa.
Així doncs, l’impost estatal deixa sense efecte una eina impositiva que ha estat un èxit i que compta amb no només el suport del nostre grup polític, sinó també d’una àmplia representació de diferents partits i entitats. Aquest nou cànon no només és un greuge per tot l’esmentat anteriorment, sinó que s’hi afegeix la pèrdua d’autonomia tributària. La previsió d’ingressos dels diferents cànons serà d’uns 100 milions d’euros el 2022, si s’aprova el cànon espanyol a partir de l’1 de gener del 2023, perdrem ingressos i capacitat de decisió. Per això és necessari que ens oposem a aquest nou cànon, ja que malgrat la promesa de l’Estat espanyol de buscar mecanismes per “compensar” Catalunya, la pèrdua de la competència fiscal tindrà afectacions importants en la capacitat de fer polítiques de gestió de residus. Amb l’excusa d’harmonitzar s’acaba penalitzant les comunitats que, com Catalunya, han fet els deures, en lloc de buscar fórmules per sumar els molts territoris de l’Estat on aquest cànon no existeix o és testimonial.
