Quan érem petits i encara no existia l’aire condicionat, a l’estiu la iaia ens refrescava amb històries de por. Deia que els calfreds feien passar la calor!
Així, quan a mitja tarda i la flama escalfava les parets de la casa, la iaia abaixava les persianes per no deixar passar la calor, ens feia seure al bell mig del menjador i ens donava un tros de pa amb colacao i oli per berenar. Ni una gota d’aire movia les cortines de ganxet.
La frescor de les rajoles de terra ens posava la pell de gallina. Així vam conèixer històries ben conegudes per qualsevol castellarenc, com la del vampir de Sant Feliu, els telers de la Tolrà que cada mitjanit tocaven “La font del Gat”, l’home del sac cec que surt al parc de Canyelles les nits de lluna nova o l’òliba que va encantar amb els seus udols les cambres de l’antiga caserna tot un estiu. I la nostra preferida, la de l’ofegat del gorg del Fitó, que es va matar per amor i que colpeja la superfície per intentar sortir de la seva presó d’aigua i verdet. L’estiu no és estiu sense calfreds!
