Ens adonem de la nostra fragilitat i potser mai com ara en som conscients. Tenim por de moltes coses, la salut, l’economia i patim no tan sols per nosaltres, sinó que més encara per les nostres famílies.
Ens han donat a tots plegats un bany de consciència que mai havíem pogut somiar; els mitjans de comunicació no solament ens informen sinó que ens metrallen i sentim molts cops com si ens barrinessin el cervell amb un únic tema: la maleïda pandèmia i els seus estralls, això sí, a Catalunya intercalant la propaganda electoral i les consegüents baralles polítiques.
Estic segur que a la majoria de nosaltres ens agradaria que es parés el món per baixar-ne i alliberar-nos d’aquest desori, però ja que això és impossible busquem una mica de calma, la nostra salut ens ho agrairà.