La llei 16/2017 de canvi climàtic del Parlament de Catalunya, indica que els ens locals són corresponsables en l’assoliment de les finalitats identificades de la llei i afirma també la necessitat d’adoptar mesures de caràcter normatiu que afavoreixin l’autoconsum energètic a partir d’energies renovables. A més, el Govern de la Generalitat va crear també el 2017 la Taula d’Impuls a l’Autoconsum Fotovoltaic a Catalunya, que té com a objectiu assolir una millor i més ràpida penetració de l’autoconsum fotovoltaic a Catalunya per avançar cap a un sistema de generació elèctrica més net, més distribuït i amb més participació ciutadana.
Una de les actuacions de molts ajuntaments en el sentit d’aquesta llei ha estat la bonificació en l’IBI per a aquells propietaris d’habitatges que instal·len plaques solars per a autoconsum, però cada ajuntament aplica les bonificacions que considera pertinents.
Quan se cerquen les bonificacions a l’IBI que apliquen els municipis de Catalunya per a la instal·lació de plaques solars, la web de la Generalitat
(https://icaen.gencat.cat/ca/energia/autoconsum/autoconsum-fotovoltaic/cercador-de- municipis-amb-bonificacions-per-a-lautoconsum/index.html) remet a un mapa navegable de l’Associació Nacional d’Autoconsumidors. Les dades d’aquest mapa estan desfasades almenys en dos anys, ja que en el cas de Castellar del Vallès diu que hi ha una bonificació de l’IBI del 50% durant tres anys (vegeu més endavant). Xoca que la web de la Generalitat no tingui un mapa propi i que les dades del que tenen a l’abast no estiguin actualitzades. També sobta que a la part dedicada a informar sobre els treballs de la Taula d’Impuls a l’Autoconsum Fotovoltaic (https://icaen.gencat.cat/ca/energia/autoconsum/taula- dimpuls-a-lautoconsum-fotovoltaic-a-catalunya) sols hi hagi penjada una única acta, de l’any 2019, de les reunions d’un dels grups de treball. Aquesta deixadesa en posar a l’abast dels ciutadans una informació veraç i actualitzada sobre el tema genera la sensació que durant massa temps hi ha hagut molta xerrameca i anuncis de premsa que no acaben quallant en l’impuls administratiu a la implantació d’energies renovables a Catalunya.
Potser per això, el 2022, a Catalunya sols hi ha instal·lat el 5,37% de la potència total de renovables d’Espanya (https://es.statista.com/estadisticas/993832/distribucion-porcentual- de-la-potencia-electrica-renovable-en-espana-por-ccaa/).
Com s’ha esmentat a l’inici, els ens locals són corresponsables en l’impuls de la implantació de renovables per a l’autoconsum. Veiem què passa a Castellar. L’any 2021, els titulars d’habitatges que instal·laven plaques per a l’aprofitament tèrmic o elèctric de l’energia solar tenien una reducció del 50% de l’IBI durant tres anys. El 27 de gener del 2022, a L’Actual (http://www.castellarvalles.cat/34154/noticia/9089/) l’ajuntament va anunciar que la bonificació del 50% de l’IBI s’allargava fins als 5 anys. Aquesta mesura, és de suposar que es prenia per incentivar l’ús d’energies renovables i per mirar de reduir l’emissió de gasos amb efecte d’hivernacle. Però, oh, sorpresa, les ordenances fiscals d’enguany (2023) han modificat a la baixa les bonificacions i, aquesta vegada, sense anunciar-ho a L’Actual, cosa que hauria permès a l’equip de govern explicar els motius d’aquesta modificació a la baixa, que la major part de ciutadans desconeixem, màxim quan l’exercici pressupostari del 2022 es va tancar amb un romanent de 14 milions d’euros. Les bonificacions actuals es basen únicament en la potència instal·lada i són les següents: Menys d’1 kW (0 €/any), entre 1kW i 2kW (150 €/any), entre 2kW i 3kW (200 €/any), entre 3kW i 4kW (250 €/any), entre 4kW i 5kW (300 €/any) i més de 5 kW (350 €/any). A la pràctica, la disminució de la bonificació
implica que en molts casos els anys per amortitzar la instal·lació es poden duplicar, fins i tot triplicar. Dit d’una altra manera, les bonificacions actuals són un element més aviat dissuasiu per a la instal·lació de plaques fotovoltaiques d’autoconsum, en clara contradicció amb l’esperit de la llei, que tenia com a objectiu que els ens locals adoptessin mesures normatives que afavoreixin l’autoconsum energètic a partir d’energies renovables.
A més, bonificar en funció únicament de la potència instal·lada pot ser discutible si atenem a la racional necessitat de disminuir el consum energètic, sobretot el de fonts no renovables. En les instal·lacions de les llars, no es tractaria tant de tenir una gran potència instal·lada, sinó de tenir una potència suficient per tenir un balanç no deficitari entre energia produïda i consumida, és a dir, més ajustat a les necessitats de la llar. Com que la despesa inicial d’aquestes instal·lacions és força elevada, al meu entendre l’estímul per a la instal·lació en habitatges d’energies renovables d’autoconsum amb potència suficient podria ser més racional.
