Si el procés de gestació d’un fill dura nou mesos, tan poca cosa en comparació amb els deliris dels secessionistes, en què somiaven? Intentant saltar-se etapes van posar en perill els drets de tots els altres. Tal qual. I el preu els va sortir car. Quim Torra, per no ser menys, ho ha rematat i ha estat sancionat. Ell mateix ho va provocar al negar-se a treure una pancarta partidista -no de llibertat d’expressió com pretenia- del balcó d’un edifici emblemàtic que devia mantenir-se neutral en època d’eleccions. Abusant del seu poder va atemptar contra els drets dels que no pensàvem com ell, i ha malmès la legitimitat del seu càrrec al no respectar la norma sent ell el president, creant un precedent de desprestigi de la institució que representava davant tot el món. Com el seu antecessor i seguint el seu mestratge, s’ha volgut saltar una vegada més del pacte constitucional aconseguit entre tots, que sens dubte cal renovar, no només pels quaranta anys en què moltes coses han canviat, sinó també per com es va aconseguir, sota la por. Torra ha fracassat i no perquè els jutges odiïn Catalunya, sinó per delinquir. Però aquesta sanció és només la punta de l’iceberg enrocat entre nosaltres que continua amenaçant amb reventar el país, com passa igualment a Espanya amb el PP i VOX. El pensament secessionista català no ha variat malgrat els avatars que han esdevingut. Ara sembla que volen endarrerir las eleccions per treure’n rèdits. Quin cinisme! No deixem que ho aconsegueixin. Fem valdre els nostres drets. Comencem a estudiar bé qui volem que ens representi, per votar amb vistes a tenir un futur més just i en pau que beneficiï l’economia tant a Catalunya com a la resta de l’Estat, en definitiva, als ciutadans. Canviar de parer és de savis, diu el proverbi.
