De l'orient. Il·lustració: Joan Mundet
De l'orient. Il·lustració: Joan Mundet
04/01/2019 Opinió
Arriben els Reis!
Sílvia Sáiz - Arxivera Municipal

Després de Nadal, Sant Esteve i Cap d’Any arriba la festa que més agrada i entusiasma els menuts i també, perquè no dir-ho, els més grans: els Reis Mags d’Orient!.
Com diu Joan Maragall en el seu poema “Els Reis”:
“Aquesta nit han passat
i han posat la mà als balcons....
Els somnis dels infantons
han granat”.
Avui tots sabem quines són les joguines que s’imposen: consoles, mòbils, tauletes, videojocs... el món digital ha arribat amb força malgrat no desbancar, encara, les tradicionals nines, pilotes, cotxes i patins, que competeixen en igualtat de condicions.
A l’Arxiu Municipal de Castellar del Vallès ens ha visitat el rei Melcior, el Rei Blanc, i ens ha explicat com era abans la festa dels Reis, la festa per excel·lència dels petits de la casa.
Abans i ara la nit de Reis comença quan els infants porten la carta a l’ambaixador. A Castellar la caravana reial de l’ambaixador dels Reis Mags arriba uns dies abans: una de les més espectaculars fou la de l’any 1963, quan els Reis de l’Orient van arribar al camp de futbol en helicòpter!! Tota una modernitat per l’època. Tot i així el més tradicional era que els nens i nenes portessin la carta a l’ambaixador a l’antiga botiga de l’Arasa situada al costat de cal Tort i també a la nova, al carrer Major 9-11, al local de l’antic Gimnàs Municipal, l’actual Biblioteca Antoni Tort, o bé a dalt les escales de l’antic ajuntament, al carrer Major, 74.
El rei Melcior ens comenta que des de finals de la dècada de 1960 fins avui fan la cavalcada asseguts còmodament dalt d’uns trons en carrosses destinades a tal efecte però no sempre ha estat així: en la dècada de 1950 els Reis anaven a cavall i també, a cavall, anaven a Sentmenat i a Sant Llorenç Savall guiats per patges amb torxes! Quina feinada que tenien! A més, a l’arribada als pobles es tiraven petards i, de vegades, els cavalls s’espantaven i eren difícils de dominar. 
Però la festa del Reis no s’ha celebrat sempre igual; per diferents raons algunes temporades, els infants, tot i que vivien aquells dies amb il·lusió, sabien que els Reis ho tenien prou difícil per fer-los arribar les joguines amb les que somniaven. Però com que Melcior, Gaspar i Baltasar són màgics, sempre aconsegueixen portar capsetes de regals plenes de somnis i fantasia. El que no ha canviat son els nervis que els infants tenen la nit de Reis esperant la matinada per veure què era el que els han deixat al costat de la sabata.
Una tradició que avui encara es manté és la de deixar menjar, tant als Reis com als camells: abans era pa i aigua, avui torrons o un tortell i vi bo, perquè els nens desitgen que els Reis se sentin ben acollits quan arribin a casa seva. I ara tot és molt bo, ens comenta Melcior!
El rei blanc ens explica que a mitjans de segle XX les nenes rebien de regal les famoses “pepes”, nines de roba amb ulls de botons, i els nens, pilotes, cavalls de cartró o un patinet. La majoria de les pilotes eren fetes amb fils de can Barba: es feien amb els fils que sobraven de la màquina de parar, quan es trencaven, era el pasol, el fil encolat que es mantenia enterc, i així es feien les pilotes amb les que els nens passaven la tarda pels carrers del poble. 
Les nines que rebien les nenes eren de roba, poques van arribar a tenir la famosa Mariquita Pérez o nines de porcellana. Eren pepes fetes de llana, amb vestits fets també a casa, molts cops també de llana o mitja i, de vegades, els Reis deixaven un tros de roba perquè els hi poguessis fer un vestit nou. També era força estès que les nenes rebessin un cosidor, amb agulles i fils, per anar a aprendre a cosir. Bàsicament els regals que deixaven els Reis eren objectes que es podrien fer servir durant l’any. Un dels regals més generalitzats eren les llibretes i els estoig amb goma, llapis i una caixa de colors Alpino de sis unitats. De vegades els Reis també portaven una cartera de cartró per anar a l’escola; qui tenia més possibles rebia carteres de pell, però la gran majoria eren de cartró i les nenes deien que aquestes eren de “pell fina”. Malgrat que les bicicletes eren el somni de la majoria dels infants, pocs eren els que n’aconseguien una i no seria fins que passin un anys que arribaria a ser un dels regals estrella entre la mainada.
Avui els regals son tecnològics i també els Reis ens hem hagut de reciclar...
I també ens diu Melcior que aquest any la cavalcada portarà molts caramels per endolcir l’espera de la quitxalla! S’ha fet tard i Melcior s’acomiada i diu que en un salt anirà a Ràdio Castellar per què, com es feia fa molt de temps, quan són als voltants de la Mola, pocs dies abans del 5 de gener els fan una entrevista per saber les peticions dels infants, i si s’han portat bé, si han de portar molt carbó...
Avui i sempre, petits i grans hem de mantenir la il·lusió i la innocència de la nit de Reis.

 

Comparteix
M'agrada
Comentaris