Hi ha qui passarà Nadal sense aigua per sequera. Quin malson! El tema el tenia escrit al setembre confiant que plogués més, però anem a pitjor. Havia sentit massa vegades: “Ha plogut, però no n’hi ha prou” als telenotícies i ho he llegit arreu, per conscienciar, mentre que el text de la vinyeta crítica de El Roto al diari deia: “Soy consciente del problema de la sequía, por eso llené la piscina”. Això em va determinar a calcular l’aigua que acaparen les 596 piscines privades o més del nostre terme municipal. No entraré en detalls irrellevants sobre un tema tan important. El resultat és esgarrifós: uns 10.700 m3 d’aigua potable, equivalents a unes 25 piscines municipals. Oh, sí! Calculeu-ho. Noto que es parla molt de les conseqüències del canvi climàtic, però no es legisla per frenar els efectes en aquest aspecte. Com és que encara es permet construir cases amb piscina en la situació actual? Qui ho permet? La vella llei vigent encara? La llibertat neoliberal?
Tothom té dret al recurs vital de l’aigua, cada dia més escàs, però tots els drets limiten amb altres més essencials, però no “tothom” ho accepta, com va quedar clar a la sequera del 2008. Hi ha qui no té cervell ni consciència, només prepotència egoista. Avui, disposar d’una piscina privada és un privilegi que potser aviat ni amb diners es podrà mantenir. És gaudir del profit no essencial de l’aigua, mentre altres ho passen realment fatal. En canvi, la iniciativa pública i la privada haurien de preveure més piscines públiques per cobrir en el futur proper les necessitats secundàries de tota la població, sobretot en moments de cops de calor extrems cada any més freqüents. Molts creiem que el decret de consum mínim per persona i dia és excessiu, però els tècnics tenen la paraula. Cadascú pot contribuir poc o molt a evitar pèrdues innecessàries d’aigua. Si som conscients que la malbaratem, ens hauríem de sentir malament. Aportem la nostra voluntat a la lluita per endarrerir els efectes del canvi climàtic, perquè passi el que passi, dormirem més tranquils.
