Que 2.000 persones s’apleguin a Castellar Vell per celebrar l’aplec és molt simptomàtic. I els símptomes són múltiples: és una celebració consolidada, és una trobada que ens connecta amb les nostres arrels, és un dia de comunitat i de bona cuina, més exactament, de bones paelles.
Si volguéssim explicar a un foraster en unes hores què és Castellar i com són els castellarencs, només caldria passejar-lo per Castellar Vell i els entorns de l’antiga església parroquial de Sant Esteve. S’hi trobaria concentrada la nostra identitat: tradició, paisatge, cultura popular i comunió entre entitats, i també entre veïns i veïnes. Perquè malgrat que l’activitat més destacada és el concurs d’arrossaires –enguany amb 800 participants, 200 més que en l’edició anterior– a Castellar Vell no s’hi va a competir, sinó a compartir.
Fa goig veure com gent de grups diferents s’apropen als veïns de la paella del costat, per demanar una mica de llorer, un estri oblidat o donar un cop de mà. Són moments de fraternitat.
De l’edició d’enguany, la 45a, m’agradaria destacar dos aspectes. D’una banda, el canvi generacional. De les 35 colles presentades al concurs, 7 hi participaven en la categoria de joves, menors de 30 anys. La lectura que en faig és que la nostra tradició no només es manté viva, sinó que es renova amb força i entusiasme. És una alegria veure com els i les joves fan seva aquesta festa tan estimada, assegurant-ne la continuïtat i aportant-hi energia, creativitat i compromís amb el poble.
D’altra banda, vam poder gaudir de la proposta del Centre d’Estudis de Castellar - Arxiu d’Història, que consistia en unes portes obertes al jaciment i a l’església de Castellar Vell amb l’acompanyament de l’arqueòleg Jordi Roig. Aquesta iniciativa ens va permetre comprendre millor el passat, que ens ha fet qui som, i apropar, d’una manera rigorosa i alhora accessible, el patrimoni històric al conjunt de la ciutadania.
Gràcies a les 2.000 persones que vam fer pinya diumenge al voltant de l’antiga església parroquial omplint el paratge de vida, rialles i bona cuina.
