La ciberdelinqüència utilitza les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) per al seu propòsit, que és el d’obtenir un benefici econòmic o polític.
Tot comença a la dècada dels anys 60, quan neix això que ara coneixem com Internet. Aleshores va rebre el nom d’Arpanet, un projecte que va interconnectar els ordinadors de diverses universitats estatunidenques de la mà de Michael Elie. Posteriorment, el departament de defensa d’aquell país va incorporar el protocol TCP/IP (Transport Control Protocol/Internet Protocol), fonamentat en la teoria de Leonard Kleinrock segons la qual s’esmicolava la informació en paquets per a facilitar la seva transmissió, i l’Arpanet passava a dir-se Internet. Al final de la dècada dels 80, Tim Berners Lee va incorporar tres nous recursos: HTML (Llenguatge de Marques d’Hipertext, de l’anglès HyperText Markup Language), HTTP (Protocol de Transferència de Text, de l’anglès Hypertext Transfer Protocol) i un programa anomenat Web Browser que va evolucionar fins als navegadors d’Internet actuals, com el Chrome, l’Opera o el Firefox, per anomenar alguns. Aquests inicis, localitzats als Estats Units d’Amèrica, ràpidament es van expandir amb les noves tecnologies de les comunicacions i van arribar a tot el món.
L’expansió d’Internet va ser tan ràpida que una bona part de la població humana va esdevenir digitalment analfabeta. Es constituïa la “bretxa digital”. Les grans empreses van ser les primeres quan van incorporar aquesta tecnologia en els seus mitjans de comunicació. La banca la va utilitzar per a interconnectar els terminals financers de les oficines, els terminals de punt de venda (TPVs) o els caixers automàtics amb l’ordinador central, així com per a automatitzar processos interns i establir un sistema de missatgeria de correu electrònic dins de l’entitat. L’evolució va continuar a velocitat vertiginosa amb la creació de sistemes de correu electrònic global, banca electrònica, marketplaces (botigues virtuals) i xarxes socials, entorns que requereixen un usuari i una paraula de pas per a accedir-hi. Al mateix temps la “bretxa digital” es va anar fent cada vegada més àmplia. Segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística del 2022, el 96% de la població d’entre 16 i 74 anys és usuària d’internet a Catalunya. Però aquesta taxa cau entre la població de 65 a 74 anys, que disminueix fins al 79%, i, si ens centrem en el segment de població de més edat, de 75 anys o més, arriba fins al 42%.
La condició humana va provocar que els delinqüents veiessin una oportunitat en aquestes tecnologies i va néixer la ciberdelinqüència amb la intenció d’aprofitar-se, principalment del desconeixement general que hi ha sobre el risc que comporta la seva utilització, agreujada pels efectes de la pandèmia, període en què es va intensificar l’ús de les TIC.
Van néixer el fisching i els worms que, combinats, van provocar una expansió de diferents virus infectant una gran quantitat d’ordinadors arreu del món. Paral·lelament, també va néixer el negoci de la protecció contra aquests atacs amb la incorporació dels sistemes antivirus. Els delinqüents estan interessats principalment a obtenir un benefici i aquest s’aconsegueix mitjançant l’accés a les dades, ja siguin les personals com les de bases de dades d’empreses. Les dades personals les utilitzen per a accedir als comptes bancaris o per a fer xantatge. L’accés a bases de dades d’empreses o institucions poden servir per a obtenir la seva informació i, en el seu cas, fer ransomware, que consisteix a bloquejar l’accés a la informació i demanar diners a canvi de desbloquejar-la o no fer-la pública.
La bretxa digital ha fet que la població més desfavorida sigui un objectiu molt preuat dels delinqüents i, entre aquesta població, es troben principalment les persones d’edat avançada. L’informe Desigualtat digital i vellesa: la bretxa digital que encara cal tancar (*), ha estat elaborat per Fernández Ardèvol juntament amb Sara Suárez-Gonzalo i Isabel Sáenz Hernández, professor i professores dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC i investigadores del grup CNSC de l’IN3. A la pàgina 10 diuen “Les persones grans no han estat precisament el centre d’atenció de les polítiques de digitalització”.
Aquest col·lectiu de persones grans tenen una inveterada tendència a confiar de la missatgeria rebuda suposadament d’empreses o de particulars: un missatge de correu electrònic de l’entitat bancària dient que la seva targeta de crèdit ha quedat inutilitzada oferint un enllaç per a posar-se en contacte; una trucada telefònica fent-se passar per Microsoft dient que han detectat un virus a l’ordinador i s’ofereixen per a arreglar-ho; un missatge de Whatsapp fent-se passar per un familiar dient que ha perdut el telèfon mòbil i necessita diners demanant un BIZUM; una botiga d’Internet que té unes ofertes escandaloses, etc. Aquesta és una petita mostra de com es pot iniciar una estafa utilitzant les TIC. En una societat en la qual el 30% de la població adulta té problemes de competències mínimes en matemàtiques i lectura, segons el PIAAC 2023 (**), els moderns sistemes per a enganyar la gent gran (i no tan gran) es fan més creïbles i més susceptibles de caure-hi, paranys en els quals també cauen persones que tenen una certa formació tecnològica.
Segons el Ministerio del Interior, dels 470.388 ciberdelictes comesos l’any 2023, el 90% són estafes informàtiques, que creixen un 27% respecte de l’any anterior.
Destaquen que en vuit anys aquest tipus d’estafes ha augmentat un 508%, fruit principalment de la falta de polítiques de prevenció d’empreses i organismes públics i de la carència de plans clars de resposta a incidents.
Com a conclusió, l’Organització Internacional de Policia Criminal (INTERPOL) va publicar una pàgina WEB titulada Ciberamenazas relacionadas con la COVID-19 (***) en la qual dona a conèixer una sèrie de recomanacions i mesures preventives per a aconseguir un mínim de protecció contra la ciberdelinqüència. Us convido a llegir-la i que esbrineu quantes d’aquestes recomanacions sabríeu implementar.
(*) Desigualtat digital i vellesa: la bretxa digital que encara cal tancar. https://www.parlament.cat/document/intrade/406609846
(**) PIAAC 2023. https://www.educacionfpydeportes.gob.es/dam/jcr:97b050b0-61ed-4316-8ca0-2812a49dc600/piaac-2023-informe-final.pdf
(***) Ciberamenazas relacionadas con la COVID-19 https://www.interpol.int/es/Delitos/Ciberdelincuencia/Ciberamenazas-relacionadas-con-la-COVID-19
