El feminisme està de moda. Un moviment absolutament necessari per fer un reset al model social i construir una societat més justa, menys basada en el bel·licisme i el capitalisme que arrasa el planeta. Cada cop més necessari a la llum dels esdeveniments que estan tenint lloc a tot el planeta envers la llibertat de les dones: No només a l’Iran sinó també al mal anomenat país de la llibertat, Estats Units, on s’enmirallen, tristament, els països d’Occident.
S’està produint una autèntica contradicció que en realitat no ho és. Per un costat es reconeix les dones, es premia les dones, es visivilitza les dones però, per un altre costat, la por de l’heteropatriarcat a perdre privilegis i dominació sobre els nostres cossos i les nostres vides i, perquè no, la ràbia que les dones es revoltin “què s’han cregut” fa que s’intenti treure drets aconseguits amb molt d’esforç i es torni a temps que, per desgràcia, ja es creien superats. És a dir, que molts s’apunten al feminisme intentant, això sí, per un altre costat posar pals a les rodes. Així, l’obra d’Annie Ernaux té un valor ara mateix incalculable. Precisament pel seu descarnat retrat de múltiples situacions a les quals ens enfrontem les dones soles. Envoltades de silenci amb molts dubtes i pors que ens provoca la mateixa societat que ens empeny a durs moments vitals. A L’Evènément, novel·la que va fer-se molt coneguda pel gran èxit que va tenir l’adaptació cinematogràfica d’Audrey Diwan, es descriu amb cruesa el que suposa enfrontar-se a un embaràs no desitjat que t’ha de portar al trencament del teu camí vital i la crueltat traumàtica d’un avortament clandestí amb el perill que suposa per la vida de la dona que s’hi enfronta. És un moment molt important per tenir-ho present quan s’està qüestionant aquest dret de les dones a l’anomenat “primer món”.
Altres novel·les seves, com la iniciàtica Els armaris buits, ens mostra el xoc social entre proletariat i burgesia en la figura d’una noia atrapada als dos mons.
Així, rep el premi Nobel una escriptora compromesa, feminista, que escriu des dels budells per descriure la vida, per escriure com si escrivís amb un ganivet que dissecciona la realitat i se’t clava a l’estòmac per fer-te reflexionar sobre la teva existència.
De la mateixa manera que el feminisme està de moda per la crida insistent de les dones al moment actual, crida molt molesta per a l’heteropatriarcat que s’està intentant resistir a aquest moment de canvi i es retorça a les seves poltrones de poder intentant legislar, maltractar, atonyinar, alliçonar, castigar, les dones, també està molt de moda i dona molts bitllets a aquests mateixos senyoros de cigar, conyac i reflexió literària misògina (en privat).
És el flagrant cas del caspós premi Planeta que, de nou, torna a premiar una dona multivendes.
Aquesta setmana guanyava el premi Luz Gabàs. I què representa Luz Gabàs? Potser tot el contrari del que representa una escriptora com Annie Ernaux. Gabàs és una escriptora comercial, que pretén aproximar-se a escriptores com Sarah Lark. Novel·la històrica, exòtica i costumista, que no és més que el relat de moments històrics que enmarquen una història d’amor d’aquelles de les novel·letes que llegia ma mare. No dic que estigui ben escrit, molt ben documentat i treballat, però no aporta res a la societat més que entreteniment. Pot donar molt de si econòmicament a l’adaptació cinematogràfica com ja ho va fer Palmeras en la nieve, i això és el que es busca: un supernegoci en la venda de llibres i al que potser vindrà després. Gabàs va ser alcaldessa per un partit que ja podeu imaginar quin és veient tot l’engranatge del premi, el sopar, el photocall i demés “mamandurrias patrias” per embolcallar la seva nit del show business. Es pot pensar que són intel·lectuals. Per a mi, senyors, la intel·lectualitat és una altra cosa.
