Amunt la sardana (63). Quina dèria en què s’està morint (3)

Dèiem en el núm. 60 que el Setmanari Forja de l’any 1960 també es comentava el mal estat de la sardana. Doncs bé, en la Forja del 18 de juny, en l’apartat “comentaris”, firmat en pseudònim per Jordi, proposa que com que aquell any se celebrava el centenari del naixement del gran Joan Maragall i Gorina, que tant va elogiar la sardana, l’Agrupació Sardanista de Castellar podria retre-li un homenatge organitzant (no es va atrevir a dir aplec), una diada de la sardana.
La resposta va ser contundent en una carta al director de Forja el 9 de juliol en què resumidament deia que no era possible: “[...] Només li puntualitzarem dos fets ben registrables: Quan hi ha ballades s’han arribat a formar rotllanes de sols noies, sense cap dansaire. Ultra, en una gran ballada tocada per una cobla de primera, empordanesa, recordem una rotllana formada per vint-i-dues damisel·les. Cap home. Com vol Jordi formar un gran festival [...] L’altra “gesta” fou èpica: Fa més d’un any vingué la cobla Barcelona, que potser feia vint anys que Castellar no l’havia poguda oir. El local fou cedit gentilment per l’Ateneu Castellarenc, acte que cal agrair; Forja prestà un bon ajut de col·laboració des de tres o quatre setmanes abans; i un gran compositor de sardanes [...] accedí a l’estrena d’una de les seves últimes millors sardanes. Es preparà la festa i àdhuc aquella sardana, avui molt tocada i popular, fou dedicada a una agrupació local pel tema al·lusiu que en si porta aquella sardana. Doncs bé, els simpatitzants i els de l’Agrupació hi assistireu tots. Dels “altres” potser cap. I d’aquell agrupament local a qui, amb la cobla Barcelona, se’ls dedicava la sardana, fora d’una dotzena i mitja dels associats —cap directiu...”. Secretariat de l’Agrupació Sardanista de Castellar.
És possible, sembla ser, després de buscar i buscar, que la sardana a la qual es refereixen és L’estadi nou de Francesc Mas i Ros en preestrena el 31 d’octubre de l’any 1958 a Castellar.
Ja es lamentaven i en realitat en aquell temps es feien més audicions de sardanes a Castellar que ara i no ens podem queixar. Sempre malcontents.

Afegeix L'Actual com a font preferida de Google de forma gratuïta

Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat.

Activar ara