Fa uns dies, la meva intenció era parlar d’espies, de quan Gabriel Rufián tractava Carles Puigdemont de James Bond, pels contactes que aquest havia mantingut amb un agent del Kremlin el 2019, a Suïssa. Aquesta història l’enllaçava amb l’espia made in Spain, Daniel H., el policia nacional infiltrat al centre social La Cinètika de Barcelona que, com a instal·lador d’aires condicionats, havia seduït amb el seu català mallorquí tres dones, en busca d’informació sucosa. Aquest cas és als jutjats.
L’actualitat informativa és cruel i aquests dos casos d’espionatge s’han vist reduïts a unes poques línies en un esforç de síntesi.
Amistats perilloses 1: Dolor pels tres geòlegs morts a la mina de Súria. Judith Vinyes, geòloga que hi havia treballat, explica a TV3 que se li ha de tenir respecte a la mina, i que tothom que hi accedia portava els mateixos EPI. La mina és, sens dubte, una companya de risc.
Amistats perilloses 2, 3 i 4: Parlem de menors. Una pinzellada. 2) Nena se suïcida a Sallent saltant al buit, la seva germana bessona queda malferida; el bullying persistent a l’escola en pot ser la causa. 3) Menor onze anys violada per 6 menors a Badalona. Vídeo dels fets distribuït a la xarxa; silenci dels receptors. Amenaces al germà de la víctima. 4) Menor violada després de contactar amb un desconegut de 21 anys per la xarxa (Vilanova i la Geltrú).
Com hem arribat a aquest punt? S’ha de replantejar el què i el com de l’accés dels menors a les noves tecnologies? Què s’ha de canviar des de ja? Qui en són els responsables (primers i últims)? És massa tova la legislació en aquest sentit? Què en diuen els partits polítics?
Amistats perilloses 5: Llei del sí és sí? Ha estat un caramelet dolç per a alguns (PP i VOX) i bàsicament amarg per a Podemos. S’hauria hagut de desactivar abans. Ha donat massa titulars que en cap cas ajuden les víctimes d’agressions sexuals, sinó que confonen la ciutadania. Estem en precampanya electoral. Tots els pecats estan permesos? Sí o no?
Amistats perilloses 6: Cas Mediador. Les xifres del negoci de la prostitució no estan clares, però són suculentes. Economia submergida. Em pot semblar bé pagar per sexe, si les dues parts hi estan d’acord. El fet que diputats del PSOE, en aquest cas, se’n vagin de putes per celebrar o fer negocis que entren en l’àmbit de la corrupció, no i no i no. Que es deixin fer fotos mig despullats diu molt del seu nivell intel·lectual; de l’ètic, no cal ni parlar-ne.
Amistats perilloses 7: A finals de febrer ha estat l’aniversari del desbancament de Pablo Casado com a president del PP pels seus companys de partit –entre ells, Cuca Gamarra, actual portaveu del PP al Congrés–, arran del seu enfrontament amb la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz-Ayuso: volia aclarir el cobrament de comissions del germà de la presidenta, per la compra, durant la pandèmia, de material sanitari el 2020.
Amistats perilloses 8: El judici a la presidenta de Junts, Laura Borràs, pel fraccionament de contractes mentre presidia la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) està vist per sentència al TSJC, des de l’1 de març. Isaías Herrero ha arribat a un acord amb la fiscalia que el beneficia només a ell. En fi, sembla que es va saltar les regles de joc de l’Administració pública pel que fa a les polítiques de contractació; també, que li van advertir que no es podien trossejar contractes. Ha pecat de supèrbia?
Amistats perilloses 9: Paga la pena recordar que la relació d’ERC amb JxC ha estat tota una lliçó per a la ciutadania: per als independentistes, per als que han deixat de ser-ho i per als que no ho han estat mai. Recordo les paraules d’un amic indepe quan es va trencar el pacte de govern. Ras i curt, va exclamar: Quina mandra!
Amistats perilloses 10: El rei dels reis, amb permís de l’emèrit, l’excomissari José Manuel Villarejo. Una ment privilegiada. Mentider o no, aquest home té un gran sentit del valor de la informació i la manipulació en benefici d’altri i, sobretot, propi. Té mitjans per esquitxar a tort i a dret. Els tentacles de l’operació Catalunya són o seran un cas d’estudi.
Fent aquest petit repàs telegràfic, m’adono que necessito un bon equip de protecció individual cada dia que traspasso el llindar de casa per fer front al que m’espera. Visc en una mina, diguem-li democràcia, si es vol. Li tinc respecte, perquè no sé mai per on s’esfondrarà o petarà. A veure com anirà tot plegat d’aquí a les eleccions de maig. Em sento tremendament cansada.