Crec que no és agosarat afirmar que la demanda que el tren arribi a Castellar és una vella aspiració reclamada per tots els partits polítics, entitats econòmiques i ciutadania en general. O, si més no, això és el que pensava abans del ple d’ahir a l’ajuntament de Castellar, on es va debatre una moció de la CUP sobre la necessitat de fer arribar el tren a Castellar. Concretament, la moció portava per títol “Instar la Generalitat a executar el perllongament dels FGC des de l’estació Sabadell-Nord fins a Castellar del Vallès”. Crec que és un títol prou explícit que deixa sense marge qualsevol sospita de maniobra perversa i malintencionada que algú li hagués pogut atribuir. Semblava que era una moció destinada a recollir les unanimitats que només les més nobles intencions són capaces d’aconseguir. Doncs no! La meva càndida innocència inicial es va anar transformant en perplexitat a mesura que l’alcalde de Castellar anava desgranant el seu hilarant posicionament. El meu itinerari emocional va transitar, en pocs moments, de la confiança a la indignació tot passant per una àmplia gamma de sensacions: incredulitat, decepció, tristesa, incomprensió, impotència...
No voldria, però, que la meva sensació d’indignació d’ahir impregnés aquest escrit d’avui, ja que la crítica basada en el raonament rigorós és més convincent i útil que les emocions incontrolables. Us passo a detallar, de la manera més asèptica possible, perquè considero que ahir l’alcalde va cometre un error “garrafal” que podria derivar en incalculables conseqüències negatives per a Castellar. Pot ser instal·lat i emparat en aquesta majoria absoluta que ostenta no fa l’esforç necessari d’acceptar aquelles propostes que no emanin de les seves files. El posicionament de l’alcalde era que estava a favor que arribés el tren a Castellar però que hi votaria en contra. Que volia que es complís el Pla Específic de Mobilitat del Vallès (PEMV).
La primera consideració és que instar la Generalitat que faci arribar el tren a Castellar no significa deslliurar-se del PEMV. Ans al contrari, el tren forma part d’un dels seus punts, concretament del 6.2, on es detalla el transport públic col·lectiu ferroviari amb una especial menció a Castellar. Tampoc la moció deia enlloc que no calia executar tot el previst en el PEMV. És més, en el transcurs del debat i veient com argumentava l’alcalde, es va proposar incloure un nou punt en l’apartat dels acords (allò fonamental que es vota) que digués que s’instava igualment a la Generalitat a complir tot el PEMV. Tampoc es va acceptar, cosa que va convertir el suposat argument principal de l’alcalde en una excusa arbitrària per votar no. El PEMV és una proposta complexa, costosa i ambiciosa ja que proposa 27 actuacions de transport públic, 16 actuacions de vehicle privat, 19 actuacions de mobilitat a peu o en bicicleta, 4 actuacions de transport de mercaderies i 9 actuacions de gestió de la mobilitat. En el PEMV es sintetitzen 6 eixos temàtics molt importants: transport públic col·lectiu ferroviari, transport públic col·lectiu per carretera, mobilitat en bicicleta i a peu, xarxa viària, mobilitat de mercaderies i gestió de la mobilitat. Dir no a la part que afecta Castellar significa enviar un missatge letal a la Generalitat en el sentit que prioritzi aquells altres punts que componen el PEMV i que els seus corresponents territoris ja es preocupen prou de pressionar per aconseguir els seus objectius. És un document molt important, àmpliament acordat i acceptat, que perfila la mobilitat interna de tot el Vallès i les seves comunicacions amb altres territoris. No es tracta doncs de proposar endarreriments i negar necessitats amb ves a saber quins interessos inconfessables.
Però la consideració més greu és que a la Generalitat li arribarà una informació oficial, esdevinguda en l’òrgan més representatiu de Castellar, que nosaltres no volem el tren. La lletra menuda, les consideracions i les matisacions no li arribaran ni li interessaran. I això és especialment greu ja que les administracions responsables d’infraestructures no acostumen a estudiar ni executar projectes que no tinguin una clara demanda del territori i un consens acordat amb les administracions adjudicatàries. El missatge que s’envia a la Generalitat és: prioritzeu altres aspectes del PEMV ja que l’arribada del tren no la veiem ni prioritària, ni urgent, ni necessària. Opino que el tren hauria de ser la primera de les prioritats ja que és el medi que millor lluita contra el canvi climàtic i el més sostenible econòmicament i socialment. Però tampoc jo em posaré a posar condicions perquè Castellar tingui unes comunicacions adequades als temps que vivim. Les necessitem totes i ja!
No em puc estar de dir que tinc la sospita que l’alcalde no vol que s’arreglin les comunicacions ara mateix perquè qui ho hauria de fer, i ho farà, és ERC des de la Generalitat. I les evidències diuen que la Generalitat ha posat la directa per accelerar aquestes infraestructures imprescindibles. I això posaria massa de relleu la seva ineficàcia durant desenes d’anys en aquesta qüestió.
