El punt de partida és el dia 21 d’abril del 2025, amb la mort del papa Francesc a la Casa de Santa Marta (Vaticà) i, al cap de pocs dies, la mort de Pepe Mujica el 13 de maig del 2025, a casa seva, al Rincón del Cerro (Montevideo).
Dues il·lustres personalitats que, des de posicions ideològiques, professionals i de creença religiosa ben diferent, han coincidit en un mateix temps de vida i que al llarg de les seves trajectòries vitals ens han anat demostrant els seus valors fonamentals per encarar el dia a dia i per deixar la seva extraordinària empremta. Tots dos tenen un comú denominador en les seves formes d’actuar, d’alliçonar, de gestionar i de deixar el seu missatge a tot el món.
Podríem esgranar molts qualificatius, per definir les seves maneres de ser, però jo ho resumeixo amb humanitat, humilitat, austeritat i coherència al llarg de tota la seva vida, desenvolupant els rols que els ha tocat fer.
Voldria fer-los un sentit homenatge per tot el que ens han aportat i per les idees clares i transparents dels seus missatges, per un millor benestar i fraternitat entre tots els éssers humans.
Jorge Mario Bergoglio va néixer el barri de Flores (Buenos Aires) el 17 de desembre del 1936, descendent de pares immigrants Italians.
Unes ressenyes de la seva forma d’anar per la vida i de la seva obra:
- El primer viatge, després de ser nomenat Papa, fou el viatge a l’illa de Lampedusa per donar suport als immigrants d’Àfrica.
- La decisió d’austeritat de residir a la Casa de Santa Marta en comptes de fer-ho al Palau Apostòlic del Vaticà.
- El seu pontificat reformista, basat en els valors de la justícia social, la defensa dels immigrants, pobres i marginats, l’increment de la inclusió de la dona a la cúria Catòlica, la defensa de la sostenibilitat del planeta, la lluita contra la pedofília i la protecció dels menors.
- La coherència entre la missió evangelitzadora, en primer lloc, abans que l’activitat econòmica.
- La decisió de ser enterrat fora de la seu del Vaticà, a la basílica de Santa Maria Major, en una sepultura a terra, amb una sola paraula sobre la tomba, Francesc.
- Dues reflexions seves publicades en el llibre El papa Francesc:
“El veritable creixement de la consciència de la humanitat no es pot basar en res més que en la pràctica del diàleg i de l’amor. Diàleg i amor se suposen en el reconeixement de l’altre com a altre”.
“L’ètica comuna, aquesta “dimensió moral”, és la que permet a la multitud que es desenvolupi junta, sense convertir-se en enemics els uns dels altres”.
