L'aiguat de Sant Ramon va tenir lloc entre el 31 d’agost i l’1 de setembre de l’any 1926 i va afectar gran part del litoral i del prelitoral català; molts rius es van desbordar així com nombrosos torrents, barrancs i rieres. A Catalunya va causar 44 morts, un nombre gens comú per a un episodi de precipitació abundant de finals d’estiu, i un nombre força elevat de destrosses en diferents infraestructures. A Terrassa, en 24 hores, es van registrar 154,4 mm de pluja, a Caldes de Montbui 129,5 mm, a la Garriga 162 mm i a Vandellòs 175,7 mm.
Val a dir que l’agost de 1926 va venir marcat per la calor i la xafogor típics de l’estació però també es van produir tres episodis de pluja considerables, i el tercer va ser el més devastador. El primer aiguat es va tenir lloc el 14 d’agost i fou qualificat per la premsa com d’“horrible tormenta” però sense arribar als estralls que va causar la de finals de mes d’agost. Durant el dia de Sant Ramon, la intensitat de la pluja va augmentar a partir de les tres de la tarda i a ciutats com Terrassa va marxar el llum i moltes fàbriques van haver de tancar portes per la manca de subministrament.
A la costa central i a la part interior de Catalunya va començar a ploure amb intensitat a partir del migdia i els nuclis tempestuosos avançaven de sud a nord. Rius com el Francolí, el Gaià, el Foix, el Llobregat, el Besòs, el Ter i el Ripoll es van desbordar i van produir nombroses inundacions i danys materials, entre els quals cal destacar destrosses en el clavegueram i la xarxa de distribució d’aigua potable a Terrassa, l’esfondrament de dues cases a Sant Boi de Llobregat i a Sant Andreu del Palomar, amb un total de 8 persones mortes; la força de l’aigua del riu Ripoll va arrossegar un cotxe quan travessava la riera; un fet que va provocar 10 morts, els nou ocupants del cotxe i el veí que va intentar salvar-los; també es va produir la mort de diferents persones per caigudes de parets, per llamps, esllavissaments i persones negades a rius i rieres. Però l’accident més greu va ser en el descarrilament d’un tren que viatjava entre Barcelona i València, entre les estacions de l’Ampolla i l’Ametlla de Mar, a conseqüència del corriment de terres que havia produït la pluja i que va malmetre les vies. L’accident va comportar la mort de 20 persones i 125 van quedar ferides de diversa consideració.
Aquí a Castellar els efectes de l’aiguat es van deixar notar al Molí d’en Busquets. En Tomàs Mañosa recorda que la seva àvia li explicava que en els terrenys propers a la fàbrica, on s’havien cultivat diferents arbres fruiters, l’aigua va arribar a nivell de les cases; també a la zona coneguda com la Verneda, a tocar del molí, d’en Busquets i en direcció al Rieral i on hi havia molts arbres silvestres va quedar afectada i l’aigua va pujar fins a dalt del pont de fusta del molí. Segurament el tap que es va produir al pont va produir aquesta pujada del nivell de l’aigua des de la riba. Hem consultat les actes municipals d’aquest període i no hi ha cap referència de l’aiguat ni de la crescuda del riu a la nostra vila, la qual cosa ens fa pensar que aquí no va passar cap desgràcia i que el pas d’aquest aiguat només va deixar petjada en alguns camps propers al riu Ripoll en negar-se.
Com veiem, malgrat que els aiguats de 1962 van ser molt pitjors que aquest que acabem d’explicar, durant l’estiu i començaments de tardor les pluges torrencials podem fer molt de mal a la zona de la Mediterrània occidental i afectar negativament la població, com malauradament coneixem.
