Maria Cardona i Codina nascuda a Calella, el Maresme, professora de català i poetessa, visqué entre els anys 1922 i el 1972. Tot i escriure molts poemes no va publicar mai cap llibre, però se la va guardonar en molts jocs florals fins i tot del Rosselló, i publicà alguna obra a la revista Serra d’Or. La seva obsessió, a part la religió, eren la pau, l’amor a la pària i també la seva estima per Calella. L’any 2022 va ser l’any Anna Maria Cardona, organitzat pels Amics de la Poesia de Calella i així va ressorgir el seu poema:
NO DEIXEM MORIR LA SARDANA Si un dia la sardana se’ns morís
si aquesta joia nostra que ara salta
empal·lidís com una flor malalta
i ens caigués sense llum, sense somrís. Si absurdes colles de jovent profà
gallejant d’avançada indiferència,
mancats d’amor i cecs de consciència sense dol la portessin a enterrar,
plorarien les flors i el bosc de pins
i les nostres pacífiques muntanyes,
l’espant regiraria les entranyes
el fred s’enfonsaria cor endins.
Si un dia la sardana se’ns morís
la mare Pàtria a tots acusaria,
que quan els fills li perden l’alegria
ella es cobreix d’un ample núvol gris. Jovent de seny i cor! Jovent ardit que et vull la sang i el pols mai et tremola! A la sardana que ara t’agombola
dona les mans i tot el foc del pit!
donem-li el cor, no la deixem morir
que en mig del poble es una llàntia encesa diu del passat la gesta i la grandesa
i als que ara som, ens fa més clar el camí
Maria Cardona
