Aquesta setmana el Ple municipal ha debatut sobre el dèficit d’infraestructures i serveis de transport públic que pateix el nostre municipi. Des de la visió local, intentant no contaminar el debat per condicionaments externs i més globals. Volíem parlar dels nostres problemes i de les millors solucions des de la perspectiva local.
Fa molts anys que participem en fòrums, conferències, estudis, projectes... que no arriben a res, que rebem promeses que no es compleixen i bones paraules que no porten amb lloc.
Necessitem solucions. Estem massa escarmentats com per acceptar noves propostes que parteixen de zero, que una altra vegada tornen a començar.
Castellar, ho sabem tots, pateix un dèficit d’infraestructures que condiciona el nostre desenvolupament i, el que és més important, genera estrès i patiment a molts ciutadans que es veuen obligats a desplaçar-se per a treballar, estudiar o fer altres tipus de gestions fora del nostre terme municipal.
Travessar una ciutat com Sabadell, permanent saturada, per anar a qualsevol lloc del país, és una penalització que patim els castellarencs des de fa dècades. També penalitza als ciutadans de Sabadell que veuen com 30.000 vehicles diaris, bastant d’ells camions, travessen la seva ciutat amb la conseqüent petjada de CO2 a l’aire que respiren diàriament.
En els últims anys hem vist, esperançats, com avançava un cert consens entre administracions: ajuntaments de Terrassa, Sabadell i Castellar, Departament de Territori de la Generalitat i Ministeri de Foment... que obria una via de solució a les infraestructures amb el nom genèric de Ronda Vallès.
La nova infraestructura sobre la qual hi ha un acord de finançament, està recollida en un extens document, fruit d’un llarg procés de debat i conciliació entre administracions i entitats i associacions econòmiques i socials, sota la denominació de Pla Específic de Mobilitat del Vallès.
El Pla Específic de Mobilitat del Vallès preveu enllaçar la carretera B124 amb la C58, a través de les rondes de Sabadell. Es tracta d’una reivindicació que suposaria la solució a la mancança crònica que el municipi pateix en infraestructures viàries. Un dèficit que suposa un llast per la vida quotidiana de milers de veïns i veïnes de la vila, així com per a les empreses i el teixit productiu del municipi.
