En el traspàs d'Estanislau Basora

Arran de la mort de l'amic Basora, amb qui tenia l'orgull de compartir una bona amistat, hom es queda astorat llegint dades falses de la seva vida esportiva i particular. M'explicaré: reconeguda premsa catalana com ‘El Periódico de Catalunya', ‘Sport' o ‘El Mundo Deportivo' cauen en un munt d'incongruències i mentides que comentades fins i tot amb molts amics, no tinc més remei que aclarir.
1) El seu pare, Josep Basora Arderiu, era director de la fàbrica Tolrà, aquí a Castellar i no de les Manufactures Valls Taberner a la Colònia Valls (d'allà va venir a aquí).
2) El senyor Josep Basora no va ser assassinat per un grup de malvats a la Colònia Valls, sinó per un sol malvat, el 24 de març del 1949 i tenia 52 anys, aquí a Castellar.
3) Estanislau Basora va jugar el seu darrer partit oficial amb el Barça, al ‘Nou Camp', el 22 de juny de 1958, partit de Copa, semifinals de tornada contra l'Athlètic de Bilbao i no contra el Granada, com escriuen alguns espavilats. Basora va fer dos gols, el partit acabaria 4-3, i el Bilbao, fent servir la renta de 2-0 que portava de San Mamés, passaria a la final.
Les informacions abans de publicar-les s'han de contrastar, sinó llavors es cau en el parany ‘d'informar desinformant'...
Aclarit això, voldria fer arribar a la seva esposa Margarida-Rosa Wood Marrero el testimoni del més sentit condol i tot el desig de cristià resignadament, de la mateixa manera que m'encarrega que t'enviï l'amic també vostre Joan Comellas.
El Barça ha perdut un mite i nosaltres un gran amic. Reposa en pau ‘Lao' i que al cel poguem retrobar-nos (A.C.S.)