Els pares de l'Església, una lliçó d'espiritualitat per al segle XXI

Com a darrera conferència de l'Aula d'aquest 1r trimestre i de l'any 2010, el Dr. Cebrià M. Pifarré ens va parlar dels anomenats Pares de l'Església, personatges que formen part d'un grup d'escriptors i bisbes dels primers segles del cristianisme, considerats com a fonaments de la fe i de l'ortodòxia en l'Església catòlica.
A la literatura patrística hi podem trobar una sèrie de valors que fan que aquesta es converteixi en una alenada al cansat, fatigat i perplex món d'avui.
1.- La cultura i santedat tenen la capacitat d'incloure en un tot orgànic allò que pensem, allò que diem i allò que fem.
2.- Els Pares donen testimoniatge de la consciència d'Unitat entre les Esglésies de Constantinoble i de Roma, ambdues, pulmons del Cristianisme. L'Església és una casta prostituta on hi caben tots els aspectes de la feblesa humana.
3.- El valor de la paraula, degradat en l'actualitat a causa de la manca de silenci. En canvi, els creients d'avui es poden inspirar en els escrits dels Pares perquè aquests eren artistes de la paraula i hereus de la retòrica grecollatina o art del ben dir.
4.- L'astorament i confiança davant el misteri de Déu sant és una lliçó ben actual sobre com els Pares contemplaven el misteri de Déu i el misteri de l'home.
5.- La dignitat singular de la persona humana en la seva relació amb Déu ja és recalcada pels Pares amb una dimensió profunda i transcendent del seu son.
6.- Una experiència creient viscuda en la comunitat eclesial com van fer els Pares, esdevé un estímul per a la saviesa i l'espiritualitat.
7.- La sol·licitud envers els desvalguts és el darrer aspecte en el qual els Pares són mestres de l'espiritualitat cristiana, acollint en hospitals i hostatgeries pobres, malalts, etc.
El Dr. Pifarré està convençut que els punts aquí indicats de manera breu, foren presents en el pensament i en la vida de la majoria dels Pares de l'Església i avui encara poden aportar un toc de confiança i de pau a la nostra cultura angoixada.