Treballar i creure per seguir somiant (4-5)

Tres finals li resten a la UE Castellar per poder somiar amb el retorn a Primera Catalana, després de l’exhibició aconseguida en la segona part enfront del Can Trias, on els blanc-i-vermells han aconseguit remuntar un 3-1 advers arrossegat de la primera part i sobreposar-se a un empat a quatre que semblava definitiu. L’equip ha cregut, ha treballat i ha sumat tres punts que serveixen per a dependre d’ells mateixos en l’ascens de categoria, després d’un nou empat de la Pirinaica.

La recuperació en les últimes jornades d’un equip que sempre ha cregut en les seves possibilitats els ha fet remuntar el vol, just en el mateix moment en el qual la Pirinaica ha començat un declivi que dura cinc jornades, on només ha sumat dos punts i ha dinamitat una diferència que va arribar a ser de 13 punts amb el tercer classificat.

El Castellar ha continuat treballant de valent, sobreposant-se a una mala dinàmica que ha durat des de gener a principis d’abril i ha sabut creure en la feina diària i en les seves possibilitats, sumant quatre victòries consecutives que l’han portat del sisè lloc al tercer i els ha fet tenir a l’abast de la mà un ascens que ha passat de ser un malson a ser una realitat.

El partit a Viladecavalls era una arma perillosa pels de Juan Antonio Roldán i Santy Fernández. S’enfrontaven a un equip que li quedava un únic cartutx per a salvar la categoria i ells estaven obligats a guanyar si volien mantenir opcions per ascendir. I el perill s’ha vist des del minut tres, on una errada defensiva ha significat un gol que ha congelat als visitants.

Tot i això, el domini era pels castellarencs, que tot i no aconseguir la verticalitat que volien, eren capaços d’arribar a porteria en diverses ocasions clares, però era un xut espectacular d’Óscar Árias des de més enllà dels 25 metres el que servia per empatar. El partit tornava a començar, però una transició ràpida del Can Trias ha significat el 2-1, deixant bocabadats als blanc-i-vermells al 30. Un drama que no s’acabava aquí, ja que quatre després, els locals aconseguien un gol d’impecable factura per fer el 3-1. Els blanc-i-blaus s’ho creien més i amb cares llargues marxaven al vestuari.

Unes cares que canviaven a la sortida. Amb un Castellar disposat a menjar-se la gespa per capgirar el marcador. Una derrota no servia de res i els tècnics donaven entrada a Carlos Saavedra, Marc Estrada i Álex Alfonso per canviar l’estil.

La segona part s’havia de convertir en un manual de joc visitant, d’aquells de gravar en vídeo i ensenyar als infants. El Can Trias no les veia veure, amb David López i Marc Ruano desbordant les bandes, un centre del camp comandat per un Saavedra impecable i un Estrada molt físic recuperant pilotes al mig camp. Un joc de toc i treballat i amb la mateixa mentalitat que en els empats enfront del Joanenc i del Cerdanyola B, quan gairebé ningú creia en l’equip veient els resultats.

Però passaven els primers 15 minuts i l’equip començava a perdre la paciència, amb dos travessers i multitud d’ocasions fallades. Era Ruano (67’) qui, entre cames i defenses, era capaç de retallar diferències, el punt necessari per arrencar la remuntada. Un desbocat David López engaltava una volea increïble dins de l’àrea, amb un moviment aeri d’autèntic crack -segurament el seu millor gol amb el Castellar- que servia per empatar dos minuts després.

Però amb el 3-3 l’equip continuava tenint gana de guanyar, enviant de nou la pilota al travesser i bolcats completament en l’atac. Era el lateral Joel Castilla qui completava el deliri amb el 3-4 al 77’, després de completar un partit sense descans, on s’incorporava des del lateral a l’atac, recordant al Dani Alves dels bons temps.

Ja estava fet i tot dominat i els ànims s’apaivagaven una mica, baixant una marxa per poder acabar sense lesions, després que Estrada era canviat de nou per Marc Sánchez, ressentint-se de la lesió. Però el Can Tries no havia dit encara l’última paraula.

Els de Viladecavalls no volien perdre els tres punts i en el 88’ aconseguien empatar a quatre, en un dels primers xuts de perill de tota la segona part. Les cares eren d’incredulitat, però l’equip encara no ho havia dit tot.

Ruano fallava dues ocasions clares en el temps de descompte, però els ànims del seu companys feien que ho intentés una tercera, rematant una assistència de Joel i fent trontollar tot el carrer Isaac Albéniz de Viladecavalls amb el 4-5. Una èpica que feia temps que no vivia el Castellar, digna dels millors partits i que serveix per a fer créixer encara més la moral d’un equip endollat i que vol lluitar fins al final.

Per acabar-ho d’adobar, els jugadors veien l’empat sense gols de la Pirinaica a casa amb el Natació Terrassa, el resultat necessari per a dependre d’ells mateixos en l’ascens, ja que de les tres jornades que resten, un és l’enfrontament directe amb la Pirinaica en dues setmanes.

“Ha estat un partit una mica boig, que no és el que nosaltres buscàvem. Però amb tranquil·litat, possessió de pilota i joc ràpid s’ha capgirat. No era el guió que volíem, però hem aconseguit la victòria gràcies al treball i a creure fins al final, sumant tres punts molt importants. Anem partit a partit i aquesta vegada s’ha decantat pel nostre cantó” ha explicat Rodri després del partit.

A la Unió Esportiva li resten tres finals si vol ascendir, el pròxim dissabte enfront del Gironella, la següent al camp de la Pirinaica i l’última al Cortiella amb el campió i ja ascendit, Sabadell B. Tres partits molt complicats que marcaran el futur d’un equip que ha demostrat que ho vol tot i que ho pot aconseguir.