La jove ciclista castellarenca de BTT és a un pas de ser professional, una ambició per a la qual fa anys que lluita
Dedicar-se professionalment al món de l’esport no és gens senzill, i menys si aquest esport és tan dur com el ciclisme en qualsevol de les seves variants. Nicole Castillo ho sap i es dedica en cos i ànima a la seva passió, el ciclisme de muntanya, per poder arribar al somni de viure’n professionalment.
En l’esport, arribar a l’excel·lència mai és fàcil, són massa els sacrificis que s’han de fer i no tothom està disposat a pagar aquest preu: perdre part de la joventut per la dedicació absoluta, no tenir un oci com la resta i sovint ser lluny dels éssers estimats en moments clau com aniversaris, festes, etc. No és casualitat que sovint arribin només un reduït grup d’escollits, aquells que estan disposats a dedicar-se en cos i ànima i renunciar a plaers més habituals per rendir al màxim en l’esport triat. Aquesta és la situació en la qual es troba la ciclista Nicole Castillo, que amb només 18 anys és a un pas de fer el salt a la categoria sub-23, l’avantsala de l’arribada a l’elit.
Castillo va començar a competir amb només 13 anys, després d’aficionar-se a un esport que li ve de genètica, ja que el seu pare, Cristian Castillo, va ser ciclista professional també de modalitat off road. Era inevitable que la Nicole s’aficionés tard o d’hora a la muntanya, on a poc a poc es va fer lloc en la competició fins a culminar la seva progressió amb el Campionat de Catalunya de cross country olímpic (XCO) el 2021, el de ciclocròs (CX) el 2020 i 2021, i un subcampionat d’Espanya d’XCO el 2019, a més de participar en moltes curses internacionals amb bastant èxit. “En la primera cursa vaig acabar plorant, literalment, ja que no esperava trobar-me la quantitat de salts que vaig trobar-me en el circuit, però al final li vaig trobar el punt i vaig començar a créixer”, explica la ciclista, que a més de tenir un entrenador, perfecciona la tècnica juntament amb el seu progenitor.
Els bons resultats li van servir per entrar a ser corredora de l’equip filial del Massi, un dels més importants de la modalitat, en què participa en les proves internacionals i espanyoles, mentre que en l’àmbit català ho fa amb el Biking Point. L’any que ve farà el salt de la categoria júnior a sub-23, on ja es podrà mesurar amb les professionals. “Quan ja vas arribant als podis, els equips et veuen i et fan ofertes. Encara no estic en categoria UCI, però estic en un bon equip per poder créixer i fer el salt”.
Castillo ha fet del paisatge natural de Castellar i l’entorn el seu circuit d’entrenament i sovint se la pot veure escalfant per la zona més plana de Colobrers o fent servir el Puig de la Creu com a punt d’alçària i el descens dels Bombers com a lloc tècnic. Una mitjana diària d’entre dues i quatre hores sobre la bicicleta, a banda de les feines de gimnàs. “T’hi has de posar seriosament, ja que tot compta: el menjar, els entrenaments, etc.”, remarca la ciclista de muntanya, que aquest any es va perdre la fase final del Campionat d’Espanya a Candeleda (Ávila) per Covid, de manera que es va quedar sense l’oportunitat de revalidar el títol del 2021.
La BTT, com qualsevol altre esport individual, és una pràctica que requereix molta dedicació i diferents sacrificis: “És difícil compaginar l’esport amb la vida normal de qualsevol persona. No puc anar sempre que vull a la piscina o a sopar, ja que he d’entrenar. Això fa que alguns amics s’allunyin, tot i que els amics de veritat sempre són al teu costat. La gent que no fa esport moltes vegades no ho arriba a entendre”.
Viure del ciclisme a Espanya és complicat, però fer-ho de la BTT i sent dona, encara ho és més, tot i que no és impossible, amb la condició que un equip potent es fixi en tu. “Aquest any continuaré estudiant per tenir al darrere un suport que m’ajudi si no puc dedicar-me a la bici. Viure d’això es pot fer, però és complicat. Encara hi ha petites desigualtats entre homes i dones, com els horaris de les curses. Nosaltres correm amb els màsters i això ens crea un problema a l’hora de competir”.
El somni de la Nicole és cada vegada més a prop i només el temps i els resultats diran si es pot complir. De moment, entrena i treballa com mai per poder aconseguir ser professional del seu esport preferit.
