La UE Castellar torna a caure enfront del Joanenc en una repetició del partit de la temporada anterior
El dia de la marmota. Això és el Municipal de Sant Joan de Vilatorrada per a la UE Castellar. Un camp on no se sap si hi ha una maledicció en contra seva, un encanteri o simplement s’ha convertit en una barrera psicològica pels jugadors. El partit va arrencar igual, es va avançar el Castellar i va remuntar el Joanenc amb el mateix marcador (3-1) i el mateix expulsat que la temporada passada.
Tant se val que el Castellar estigui lluitant per l’ascens i el Joanenc pel descens. Tant se val que es jugui a Primera o a Segona Catalana. Tant se val que en el partit d’anada sempre surtin golejats del Joan Cortiella. A la fi, la Unió Esportiva no guanyarà a Sant Joan de Vilatorrada, un camp que se li resisteix des de fa quatre temporades.
Pot semblar una broma, però no ho és. Els castellarencs arribaven al Bages -una terra hostil per a ells- acumulant la millor ratxa de la seva història a Primera Catalana, sumant cinc jornades sense perdre i quatre victòries. La ratxa es va iniciar després de perdre al Bages i es tanca perdent a la mateixa regió. L’última vegada que va perdre va ser en l’arrencada de l’any a pocs metres d’allà mateix, al camp de la Pirinaica, el qual es pot albirar des de la grada groga.
Però dissabte tot passava per trencar els esquemes, deixant de costat supersticions poc fiables i contes de bruixes. L’equip va sortir decidit a guanyar, amb ordre i creant el joc amb cap i velocitat, davant d’un Joanenc on els dubtes eren la tònica en els primers minuts. Una internada per la banda de Víctor Moreno, va deixar la pilota per la rematada al centre de l’àrea, on Gausachs la feia rebotar en el porter, Jan Marc la va estavellar al travesser i finalment, Victor León la va enfonsar a la xarxa. Era el minut 14 i tot estava de cara.
Dominadors del ritme i de la possessió, l’equip va malbaratar diverses ocasions clares, un aspecte que el Joanenc no es va permetre, amb la rematada a gol d’un córner per part del seu capità Djitte Boubacarr al 39. L’empat va deixar fred a l’equip abans del descans.
A la tornada, en només tres minuts, el Joanenc era capaç de capgirar el marcador, però el Castellar no es va arronsar, arribant -i fallant- en multitud d’ocasions, en un dia en que es va trobar a faltar la referència d’un davanter centre pur letal. Els locals van saber aprofitar les errades defensives per a fer el definitiu 3-1, davant de la incredulitat d’uns castellarencs que, tot i tenir sis ocasions ben clares, no van poder canviar el resultat.
“L’equip ha pressionat molt bé en la primera part i ha jugat com sempre. Quan perdones tenint un 0-2 molt clar, ells han aprofitat una errada infantil en una rematada per a empatar. En la segona anàvem a buscar el segon i una nova errada ha significat el 2-1. L’equip ha donat la cara, ha estat dins del partit i amb el marcador advers ha pressionat i ha creat moltes ocasions, tot i acabar perdent. S’ha de felicitar el rival pel seu joc” va explicar Santy Fernàndez.
Els blanc-i-vermells enceten ara un tour enfront dels tres primers classificats, rebent aquest dissabte (18:00 h) al Joan Cortiella al líder, el Martinenc, per visitar al tercer, el San Juan de Montcada i tornar a casa amb el San Mauro, segon.
