El filial, a Primera Catalana!

El colofó de la temporada de l’HC Castellar s’ha tancat amb l’ascens del segon equip a Primera Catalana, després de superar al PHC Sant Cugat en l’eliminatòria d’ascens. Els de ‘Fiti’ aconsegueixen situar els seus dos equips en les dues màximes categories de l’hoquei patins català per primera vegada en la seva història. Una victòria per 0-1 a Sant Cugat fa tornar a tocar el cel als granes.

El que fa només quatre temporades era impensable, s’ha complert. Amb el primer equip a Segona Catalana i lluitant sense èxit per l’ascens a Primera en les temporades postpandèmia ha desembocat amb dos dels tres sèniors en la primera línia de l’hoquei català, una demostració de força per part d’un club que ha centrat tots els seus esforços en millorar l’estructura de base del club per a situar-se entre els més competitius del país. Dos ascensos consecutius del primer equip, que va passar de Segona a Nacional Catalana en només dues temporades, tenen ara un nou premi. El que abans era una quimera -històricament el club havia lluitat per a mantenir-se a Primera- és ara una realitat.

Després d’haver acabat en cinquena posició del grup A, res podia predir que els granes tindrien opcions d’ascendir. Al davant, un dels clubs amb una de les bases més àmplies de Catalunya, el Sant Cugat, que va acabar en segona posició del grup B. Els santcugatencs amb equips a Ok Lliga, Ok Plata i Nacional també volien situar un equip en la quarta categoria i completar l’escala per a poder tenir el passadís ideal per la seva base. Però s’han topat amb el Castellar.

L’equip que també dirigeix Josep Antoni Pérez ‘Fiti’ va jugar les seves cartes per a poder assolir un ascens més que merescut. En l’anada al Dani Pedrosa, un empat a tres ho va deixar tot per decidir i en la tornada, un solitari gol de Jan Canudas va ser suficient per a tocar el cel.

Amb la grada tenyida de grana, com en els partits del primer equip, els de ‘Fiti’ van tornar a causar sensació, deixant clar que el moment que travessa el club no és només fruit de la casualitat.

Aquest ascens és fruit d’anys de feina i d’aplicar una filosofia promoguda des de la junta directiva i la direcció esportiva, on Ramon Bassols va capgirar els fonaments que fins al moment s’havien viscut al club. L’arribada de Bassols com a tècnic del primer equip a mitja temporada no va poder evitar el descens a Segona del primer equip, però això va ser només una empenta per a fer net i començar des de zero. El retorn a l’equip de talents com els de Ferran Garcia i Arnau López, procedents del filial d’Ok Plata del FC Barcelona o de ‘Tato’ Homet des del Cerdanyola, van impulsar el joc de l’equip que mai va deixar les posicions capdavanteres a Segona. Amb el retorn a Primera, Oriol Garcia i Víctor Bonilla van liderar l’ascens d’un equip amb 12 dels seus 13 jugadors sorgits de la casa i amb Pep Mateo dirigint un conjunt que va tocar el cel a la final de La Jonquera.

La decisió de reforçar l’equip amb jugadors com els germans Ramírez o Pau Curtiellas, entre d’altres, va fer que els més joves com Jan Canudas, Lluís Giralt o Javi Rodríguez prenguessin un paper rellevant en el segon equip, gaudint dels minuts i prou responsabilitat per a créixer. Aquesta generació, dirigida per l’experimentat ‘Fiti’, ha aconseguit el que fa més d’una dècada va fer per primera vegada l’equip dirigit per Alejandro Ruglio, l’ascens a Primera, tot i que en aquesta ocasió és el segon equip. Totalment impensable per a un club fundat el 1999 i que ha hagut de lluitar per implantar l’amor per l’estic en una vila sense cap mena de tradició i envoltada de clubs amb l’entitat del Caldes, el Sentmenat o el Palau.