Pep Minguell: "Cada casament és un món diferent. Tots són màgics"

· Tu i la teva dona sou economistes de formació. Com acabeu dirigint el Cim Esdeveniments?
Ella es dedicava al món de les finances i de l’auditoria. Ens vam conèixer, ens vam casar i, quan va arribar la malaurada crisi del 2007, nosaltres i la finca ens en vam veure afectats. En una reunió familiar vam decidir tirar endavant el projecte del Cim perquè la finca no quedés tancada, no es veiés malmesa. D’això fa vuit anys i mig, i aquí estem. Seguint la nissaga. 

·I us dediqueu a organitzar casaments. Com va ser el teu?
Anecdòticament, volíem fer un casament diferent. Tipus còctel, amb animació. Al final, vam mantenir la tradició i ens vam casar al Cim. Va ser una boda clàssica, molt maca, molt tranquil·la, una tarda preciosa. Però sense grans floritures, no va ser res espectacular, com el que se’ns demana avui dia. En 12 anys ha canviat moltíssim: els casaments han guanyat essència, diferenciació i originalitat. Potser això també ha influït en el fet que les parelles hagin volgut tornar a casar-se.

· Què heu aportat al Cim?
Jo havia estat al sector de l’hosteleria i, per la formació, tots dos tenim molt clar el tema empresarial, relacionat amb el negoci. Arran de preguntar molt, d’acció-reacció, hem tirat endavant i penso que ens hem posicionat i ho estem fent correctament. El principal valor afegit és que formem part del Cim, internament. I després, sobretot, la reinvenció, les ganes, la voluntat i la il·lusió de tirar endavant un projecte que ve de l’avi de la Marta.

· Quantes hores hi ha darrere d’un casament?
Per a un casament d’un dissabte, per exemple, les hores de feina arrenquen dilluns al matí. Fem l’aixecament de tot el que hi ha hagut, fem les neteges i, ara mateix per la Covid, les desinfeccions de la finca. Dimarts rebem les ordres de cuina i de la sala, entra el producte i comencem a muntar-ho tot de nou. I, fins que s’acaba el casament, és una setmana de feina.

· Amb la incertesa de la Covid, vas reaccionar i vas tirar endavant l’Associació d’Empreses de Gestió d’Esdeveniments i Casaments?
Davant de les restriccions a l’hosteleria, vam trucar-nos tot un seguit d’empreses que no ens consideràvem enemigues, però amb qui no col·laboràvem. Vam reaccionar per unir-nos i ser un grup de força i pressió davant del succés. En un mes, vam gestar el projecte del que és un embrió que té més de cent membres. No s’ha creat només pensant en empreses que organitzem casaments, sinó que també aglutina empreses de càtering i finques en lloguer per a esdeveniments. A més, és extensible i transversal per a empreses derivades: fotografia, floristes, discjòqueis, grups musicals... 

 · Una vegada en veus tantes, les bodes perden la màgia?
Cada casament és un món diferent. Tots són màgics, tenen idiosincràsia pròpia, tots estan configurats a partir dels designis de cada parella. Gaudim molt de tots. 

· N’hi ha alguna que et fa pensar “ui, això potser no arriba a bon port”? 
Pots pensar moltes coses, però el futur és incert per a tothom. Mantenim contacte amb totes les parelles que s’han casat aquí i sorpreses, és clar, n’hi ha. Parelles que penses que sí i, després, és que no. I al revés: penses que serà un no i estan afillats i allà segueixen. 

· Tants casaments cada setmana deuen deixar un reguitzell d’anècdotes.
En podríem explicar moltes... Però hem de mantenir la prudència i la cautela. No som Las Vegas, però el que passa al Cim s’ha de quedar al Cim. 

· Què és el que més t’agrada de la feina?
Sobretot, veure la il·lusió futura de les parelles. Viure tota la construcció del seu esdeveniment, el dia del casament en directe. I també veure la felicitat, els petons, les abraçades. Una altra part maca és veure que acaba la festa i les parelles marxen contentes. Amb els anells posats, amb un certificat i un projecte de futur inigualable.

11 respostes

Un tret principal del teu caràcter?
Inquiet
Un defecte que no pots dominar?
La delegació
Un plat preferit?
Fricandó de vedella
Un plat del Cim
El melós de vedella
Un racó on desconnectar?
La Mola
Un llibre?
‘Els pilars de la terra’, de Ken Follet
Un viatge pendent?
El Canadà
Una cançó?
‘Tot anirà bé’
Una pel·lícula?
‘El príncep de les marees’
Un país?
Catalunya
Llacet o corbata?
Per a mi, corbata