Juli Boadella: "He fet una novel·la de suspens sobre el món de l’art i les finances"

· De què parla el teu llibre ‘No es oro todo lo que reluce’?
El llibre surt a partir d’uns petits articles que vaig escriure fa tres o quatre anys. És una novel·la de suspens, no ben bé negra però hi apunta, que aborda el món de l’art i les finances. Tracta de l’especulació de la pintura feta a partir d’obres que són falses, còpies. Un gran percentatge d’obres que circulen, o que tenen fins i tot els museus i galeries d’art, són falses. Hi ha especulació. En el llibre, la pintura que centra la trama és un Picasso... A partir d’aquí es mouen els meus personatges, intentant treure profit d’aquestes coses. Darrere hi ha el comprador, vanitós, que és capaç de donar diners per a una cosa que no gaudirà i que tindrà en una caixa forta.

 · Quina és la intenció del llibre?  
Faig la reflexió: com és possible que es doni tan valor a un objecte? A vegades descuidem l’autèntic valor, que són les persones i els seus sentiments. El llibre vol ser una mirada d’advertència, en el sentit de dir: no ens deixem enganyar pel que brilla i intentem explorar en el fons. La història acaba bé, amb uns quants morts pel mig, és clar [riu]. És una novel·la amb personatges inventats però molt verídics, inspirada en fets reals. Toco unes realitats que hi són. 

· Com t’has documentat i què hi trobarem?
M’he documentat bàsicament a partir de les meves notes i buscant per Internet, que és una font d’informació increïble. Consultant algun llibre, també. És un llibre que té, a més del text,  9 il·lustracions pròpies. La portada també parteix d’un dibuix meu, millorada per l’editor. I també té un subtítol: Arte, finanzas y pinturas falsas: un còctel explosivo, que dona pistes del que es pot llegir, i sobretot, de les motivacions dels personatges.

· Ets dibuixant i pintor?
A mi m’agradava molt dibuixar i pintar ja des de petit, seguint la trajectòria del meu pare, que era un bon dibuixant i pintor, i pessebrista. Als 14 o 15 anys vaig entrar a l’Escola Massana, on vaig estar 5 anys. També, simultàniament, anava al Cercle Artístic Sant Lluch, on feia dibuix al natural i pintava. Així, fins als 21 anys, quan vaig decidir marxar a Bèlgica a estudiar. Allà vaig fer ciències polítiques i socials. De fet, em movia entre la part artística i social, dos pols que m’atreien. Eren els anys 60 i em movia en cercles d’estudiants i gent que feia coses políticament. Amb la part artística era molt difícil guanyar-se la vida en aquells temps. Per això vaig fer una carrera universitària, per tenir més facilitats professionals. Al principi no va ser fàcil perquè el meu títol estava convalidat a Madrid i vaig haver de treballar dos anys de dibuixant en disseny d’estampats de roba femenina, amb companys que veníem de l’Escola Massana. Va ser Isidre Manils qui em va venir a buscar i em va ajudar a integrar-me en el grup.

· I vas tornar a Catalunya... 
Vaig acabar la carrera, em vaig casar amb Rita Huybens, que vaig conèixer a Lovaina. Vaig treballar amb els meus pares, i finalment, amb el títol de llicenciat, vaig preparar oposicions fins a arribar a tècnic d’administració a l’Ajuntament de Santa Perpètua. Era l’any 1980. Preparar oposicions va ser dur perquè requeria moltes hores. La meva dona em va ajudar molt. A Santa Perpètua, el secretari va plegar i vaig fer de secretari accidental. Amb un peu aquí i un peu allà, em vaig animar a fer oposicions per a secretari. La plaça que em quedava més a prop era la de Castellar del Vallès. Vaig venir a viure al poble i vaig treballar en aquest ajuntament fins a la jubilació. Ha estat una gran satisfacció, m’ha permès realitzar-me en el camp social. Un somni que teníem amb la Rita era viure a la costa i ara vivim a Llavaneres, on també viu la meva filla.

 · Has seguit pintant?
Paral·lelament, seguia dibuixant i pintant, una mica per a mi. I vaig fer una exposició de pintures l’any 1992 a l’Ateneu. Continuava dibuixant d’una manera irregular. I ara encara dibuixo i pinto, tinc més temps. Faig petites il·lustracions per al meu plaer i també per a l’Èric, el meu fill, quan va fer el film Toastmaster o per als seus storyboards.

Les 11 respostes

Un tret principal del teu caràcter?
Reflexió, paciència i comprensió

Un defecte que no pots dominar?
Quan el meu caràcter em traeix m’enfado

Una persona a qui admires?
N’hi ha moltes

Un artista?
Miquel Barceló i Isidre Manils

Un color?
El turquesa

Quin plat t’agrada més?
La paella

Una pel·lícula?
‘El amigo americano’

Una cançó?
‘Ara que tinc 20 anys’, de Joan Manuel Serrat

Un llibre?
Les biografies

Un país?
Un de nòrdic

Una esperança de futur?
Una Europa democràtica