Felicitat Llop: "Som en el ‘fast life’ i això impedeix el pensament crític"

· La filosofia t’ha atret sempre?
De ben jove. Primer volia fer biologia, però quan vaig entrar per primer cop en contacte amb la filosofia ho vaig tenir claríssim, era allò! Mai m’he penedit de la tria.  Vaig fer filosofia a la  Universitat de Tarragona i, d’entre tots els departaments, em vaig decantar una mica més per la metafísica i teoria del coneixement. Ara m’interessa més l’ètica i el pensament polític. 

· Quina va ser la sortida laboral? 
La docència. Vaig començar a l’ensenyament privat. Després, vaig entrar a la pública com a interina a l’Institut de Castellar, que aleshores era al Palau Tolrà. Era l’any 1991. Em vaig treure les oposicions, però no vaig tenir plaça fixa fins al cap de 8 anys, i la meva definitiva me l’havien donat a Palafrugell, imagina’t! Amb la reforma educativa es van sacrificar moltes places de filosofia. Em vaig quedar a l’institut de Palau-solità durant dos anys, i a Sentmenat, vaig entrar a l’aula d’acollida i, després de treure’m el màster en mediació escolar, vaig ser formadora. He estat professora a Castellbisbal. I, finalment, em van donar plaça a l’institut Cavall Bernat de Terrassa, on m’he jubilat.  He gaudit molt, com a professora de filosofia a l’ensenyament secundari. 

· Quina és la filosofia preferida? 
No en descartaria cap. Podria dedicar-me ara mateix a submergir-me en la filosofia medieval, és interessantíssima, o a la de Grècia, el Renaixement, etc. Evidentment, ara em dedico més a la filosofia contemporània però jo no l’entendria si no tingués el bagatge  de la història de la filosofia. Qualsevol època és un interlocutor vàlid per pensar els problemes actuals.  

· La religió i la filosofia es troben? 
En un punt: volen donar sentit a l’existència. Segons Kant, només podem tenir consciència d’allò que podem captar a través de la nostra sensibilitat. De Déu, no en tenim experiència i per això la considera una ciència impossible. Però no hi ha un sentit universalment vàlid. L’important és que ens qüestionem què és per a nosaltres, la vida. Això és molt difícil de fer perquè estem molt bombardejats del  que se suposa que hem de fer, què hem de sentir, què hem de desitjar. El desig és el més propi.

· La filosofia i la política són compatibles? 
Tota la filosofia de Plató ja és una reflexió sobre la pregunta de la política, i ja planteja si el filòsof i el polític són compatibles. Ell proposa el filòsof rei, però no se’n surt. 

· La lingüística intervé en filosofia?
I tant, nosaltres pensem lingüísticament, les estructures lingüístiques són fonamentals. Aristòtil, i sobretot la filosofia medieval, fan una lògica molt potent, la del sil·logisme. Aquí és on surten totes les fal·làcies argumentatives. Agafes el diari o un discurs polític i hi surten totes, i estan catalogades des de l’edat mitjana, eh?

· L’alumnat ha canviat?
Molt, però és que tota la societat ha canviat. Som en el fast life, tot ràpid i immediat, i això impedeix el pensament crític. Si no pensem som manipulables. Cal cercar el sentit i desconnectar-se una mica de tots els inputs amb què ens bombardegen. 

· La filosofia està en perill? 
La filosofia que s’escriu és rigorosa i de qualitat. Està en perill al sistema educatiu, però no al carrer. Com deia Aristòtil, tots els homes, per naturalesa, som  filòsofs perquè ens fem preguntes. Ara, les facultats de filosofia tornen a tenir gent i jo crec que necessitem la filosofia, tot i que vagi de baixa també en altres països. 

· Condueixes el club de lectura de filosofia a la biblioteca, com va? 
Llegir filosofia tota sola és més pobre que si llegeixo per comunicar. Al club, fem lectures per pensar el món, en què la reflexió és fonamental. En aquest sentit, el pensament és antisistema perquè no pot ser ràpid. La filosofia no és una activitat que un fa, sinó un compromís vital, és una manera de viure. Aquest any he buscat una col·lecció de Maite Larrauri amb el dibuixant Max. Han fet uns llibres de reflexió filosòfica molt rigorosos però, al mateix temps, molt assequibles, curts i amb dibuixos. Tracten temes, com La guerra segons Simone Weil, l’educació, la llibertat, etc. Són llibres que et permeten entrar en una temàtica filosòfica d’una manera molt amena. 

Les 10 respostes

Un tret principal del teu caràcter?
Generosa

Un defecte que no pots dominar?
No puc parar quieta

Un llibre?
Qualsevol dels ‘Episodios de una guerra interminable’, d’Almudena Grandes

Quin plat t’agrada més?
La truita de patates (amb ceba i sense)

Una pel·lícula?
‘El festín de Babette’

Una artista?
Maria del Mar Bonet

Un consell per als joves?
El consell socràtic “coneix-te a tu mateix”

Un país?
Eslovènia

Un racó de Castellar?
El Palau Tolrà

Un desig?
Una vida més pacificada, un món més lent