A7 1834_617x412
Carla Gómez, cuinera. || Q. PASCUAL
05/12/2019 Entrevista
Carla Gómez: "Al vaixell de Metges sense Fronteres no feia només de cuinera"

Amb només 27 anys, ja ha treballat en diversos restaurants d’estrella. Ha estat l’any embarcada com a cuinera al vaixell de Metges sense Fronteres davant les costes de Líbia

Marina Antúnez

Entrevista a Carla Gómez

 

· D’on et ve, la passió per la cuina?
Primer, dels meus avis, més tard, dels meus pares. A la família, a la meva germana i a mi ens han encomanat aquesta passió. Quan tenia 15 anys, a punt de fer-ne 16, vaig començar a treballar de cambrera al restaurant Ximató de Castellar. Vaig estudiar tres anys a la Joviat, combinant pastisseria, cuina i sala. Després, vaig fer l’especialització en rebosteria. També vaig seguir fent càterings a través de la gastronomia portàtil que té l’escola.

 

· I comences a treballar en restaurants d’estrella?
Vaig fer tres mesos de pràctiques al restaurant Capritx, vaig marxar a l’hotel El Lago de Marbella a treballar a sala. Recordo aquella època professionalment molt bona, i em vaig espavilar vivint sola. També he treballat al Saló de l’Ensenyament.Vaig acabar l’any de pastisseria i pràctiques amb Oriol Balaguer. L’escola em va oferir un stage de 6 mesos al Mugaritz (Guipúscoa), el segon restaurant més bo del món del moment. Allà em van posar a prova. Primer feia producció, després pastisseria al pis de dalt, i era un espectacle perquè els clients veien la cuina. També vaig passar per la partida de primers i mortero.

 

· Sumant currículum, veig...
Sí també vaig treballar al Coure. M’agradava, però em feien anar d’aquí cap allà. Després, vaig passar a l’Hotel Marcel, on Jean Luc Figueras passaria a ser el xef executiu. Després, vaig estar-me quatre mesos a Ca la Nuri. Més tard, al restaurant d’estrella Dos Palillos, a la partida de pastisseria. I també al Duo, dos anys i una mica, a Sabadell.


· I quan decideixes embarcar-te com a cuinera d’un vaixell?
En un primer moment, la idea era fer de cuinera d’iots. I per poder treballar-hi, havia de fer un curs de formació de deu dies per aprendre les coses bàsiques de navegació i primers auxilis. Allà vaig conèixer la logista del vaixell de Metges sense Fronteres. Em va dir que buscaven una cuinera. Vaig enviar-hi el currículum, em van trucar i em van dir: quan pots començar?

 

· I què vas respondre?
Demà! D’això en fa 2 o 3 anys. Fèiem rescats pel Mediterrani, davant les costes de Líbia. Jo cuinava per a les 23 persones de la tripulació. El tema d’organitzar-te i de fer les comandes per al rebost era un repte perquè no sabíem si ens quedàvem al port d’Itàlia uns dies o no. Per tant, intentava agafar una part de la fruita verda,  i l’altra, ja madura, i tenir coses per si de cas, com llaunes de cigrons i llenties, molt congelat, etc. El vaixell de Metges sense Fronteres no era gaire gran, de 60 metres, però tot estava optimitzat. Però no només feia de cuinera. Quan sonava l’alarma de pastera havia de deixar-ho tot i sortir a fora a l’acció, a ajudar. Comptàvem amb un metge, una infermera i una llevadora. La tripulació estàvem formats per fer primers auxilis i detectar els casos més greus. Els rescatats pugen amb res. La meva tasca era mirar que no portessin objectes punxants, o bé paquets de tabac, fins i tot  carregadors de mòbil. En situacions d’emergència, qualsevol cosa que no tinguin tots pot generar un conflicte, no controles la ment. El 80% de les persones, quan pujaven al vaixell, s’ensorraven.

 

· També cuinaves per als rescatats?
No. A vegades hi havia fins a 400 persones, a banda de la tripulació. Si era per només un dia, els donàvem uns mitjons, una tovallola de mà, una ampolla d’aigua i un kit amb galetes molt seques, molt calòriques, que també poden ser papilles, barrejades amb aigua. Si es quedaven a dormir també els donàvem mantes i una bossa amb diversos àpats amb menjar preparat, un pa de pessic, etcètera.

 

· Recordes un moment especialment dur, dels rescats al vaixell?
El rescat d’una nena que amb prou feines caminava i del seu pare, la mare i els tres germans havien mort. De la pastera arriben banyats de fuel dels dipòsits de gasolina que porten i que vessa i els crema la pell,  que els salta a tires, i per això els dutxem a tots quan pugen. La nena estava paral·litzada, amb cara de pànic, i feia molta força. Vaig haver de desviar la mirada i plorar, abans de tornar-hi i desvestir-la. Allà em vaig desfer, allò és molt real. Però en moments d’emergència, el cos és savi i se sap recompondre.

 

Les 11 respostes

Un tret principal del teu caràcter?
Impulsiva


Un defecte que no pots dominar?
Patidora


Una persona que admires?
Els meus pares

Un restaurant?
 El Dos Palillos

Quin plat t’agrada més?
L’arròs amb espinacs de la meva mare

Un/a cuiner/a?
Carme Ruscalleda

Una pel·lícula?
‘Memòries d’una Geisha’

Una música?
El jazz  i el swing

Un llibre?
‘La nieta del señor Linh’

Un país?
El Perú

Un repte?
Trobar una afició, a part de la cuina...!

Comparteix
M'agrada
Comentaris