Bea Hernández: "Soc reservada, em vehiculo a través del dibuix"

· Què és @rastros_ilustrados?
És una necessitat expressiva personal que va néixer fa 10 anys, com a blog. I que ara és a Instagram. Jo he dibuixat sempre, però vinc de la branca del disseny. Tenia el complex que de l’art no es podia viure. Això, amb el temps, és una cosa que m’he anat traient. Dibuixava tant que casa meva estava plena de vinyetes i vaig voler-hi donar forma, per la necessitat d’endreçar-ho. 

· On t’has format?
Acadèmicament, vaig estudiar el grau d’interiorisme i el postgrau d’il·lustració a la Universitat de disseny BAU. També m’he format com a dissenyadora gràfica a l’EASC de Sant Cugat, on he impartit classes d’il·lustració i disseny. El disseny m’ha donat moltes alegries i també és una feina creativa i agraïda. No m’ha faltat mai la feina. Està molt lligat a la il·lustració. Però jo vull dibuixar encara més!

· D’on ve la inspiració?
A mi tot m’inspira [riu]. Em surten idees, l’una darrere l’altra, i necessito treure-ho. Però a la meva vida  soc una persona reservada, em vehiculo a través del dibuix.  M’inspiro en persones reals, principalment, en mi mateixa, la família, les amigues.

· I què dibuixes?
Faig humor gràfic. Si puc, gairebé no hi poso text. Un bon humorista gràfic no necessita paraules per expressar-se. Al principi, feia vinyetes d’observació del meu entorn, de coses boniques, i a poc a poc vaig anar fent coses més personals, sempre seguint el fil de l’humor.  La vinyeta és un vehicle molt ràpid d’expressió, no és una il·lustració, que ha d’estar molt acabada. Faig servir màxim dos colors, perquè no vull que el color passi per sobre el dibuix. I he passat de Rotring a tinta perquè em dona més textures i traç d’amplada i fi. Amb el moviment, intento que s’expressin per si sols. 

· Quins temes t’interessen?
La figura de la dona sempre és molt present a la meva obra. I m’agrada que, qui s’ho miri, ni que sigui apunti un somriure. També hi ha denúncia perquè és una necessitat expressiva. Si alguna cosa no m’agrada, se’m crea una imatge al cap una imatge i ho dibuixo, no ho puc controlar [riu]. Ara parlo molt de la maternitat, que ha estat un punt d’inflexió molt interessant a la meva vida. També hi ha sàtira política, però genèrica, com parlant del dret a vot, sobre la baixa de maternitat, de promocionar la lactància materna, i dibuixo coses que em passen a mi o a les dones que m’envolten, coses que fan riure, coses que em commouen, és que m’agrada molt escoltar i observar.

· La teva intenció és ser il·lustradora professional?
Sí. M’apassiona dibuixar. És un mercat difícil, i actualment intento combinar-ho amb el meu dia a dia. Publico a Instagram i vaig creixent en seguidors. Faig portfolis i estic il·lustrant de forma esporàdica per La Directa a la secció “L’Espina”. I estic buscant premsa escrita on col·laborar. Ara també he fet un pas endavant, des que vaig conèixer Neus Segalés, que és qui m’ha ofert l’oportunitat d’exposar per primer cop. 

· Quina funció ha tingut la Neus entre les artistes de Castellar?
Ella ens ha vehiculat, ha reunit artistes de diferents generacions per fer coses conjuntes. Ha sorgit de manera espontània i ja hem fet coses interessants, com els mercats d’art i exposicions col·lectives, com una exposició pel 8M.

· Ara inaugures l’exposició ‘Els 40 són els nous 30’
Sí, al Calissó. És fruit d’un viatge que vam fer amb les amigues a Saragossa. Vam marxar tres dies i vaig tenir temps per dibuixar. Al viatge de tornada amb tren vaig anar fent vinyetes. Quan la Neus em va proposar exposar, vaig pensar que les podia recopilar. N’exposo 10. L’última és un homenatge a les amigues.

· Quin paper té el feminisme a la teva vida i al teu dibuix?
Soc feminista i activista. No tant com m’agradaria, perquè el dia a dia no m’ho permet, però vaig fer, per exemple, el cartell del 25N. Estic vinculada a Les Carnera, ara no de forma tan activa. I estic molt vinculada al grup d’artistes.

Les 11 respostes

Un tret principal del teu caràcter?
Extravertida

Un defecte que no pots dominar?
Despistada

La teva paraula preferida?
Empatia

Quin plat t’agrada més?
Les llenties de la mare

Artista preferida?
Paula Bonet

Un llibre?
‘Elogi de l’ombra’, de J. Tanizaki

Una pel·lícula?
‘Cisne negro’

Un músic?
Nina Simone i Queen

Un país?
Magadascar

Un racó de Castellar?
Plaça de la Miranda

Un somni?
Poder-me dedicar a la il·lustració