El llibre conté una vintena de cartes que la periodista va escriure per la seva mare, Teresa Marco
La sabadellenca Meritxell Vañó Marco presenta el seu primer llibre, titulat Cartes a la mare. I a ara la lluna somriu, de Círculo Rojo. La presentació es farà aquest divendres 22, a les 19 hores, a la Biblioteca Municipal, acompanyada de l’historiador castellarenc i amic Llorenç Genescà i de la infermera Magda Daví.
L’obra és un recull de 20 cartes, cada una amb les seves característiques, “més curtes i més llargues, que volen ser un relat continu però que es poden llegir individualment”, diu Vañó.
Cada carta descriu un moment vivencial i emocional de Vañó relacionat amb la seva mare, Teresa Marco, pediatra del Parc Taulí, que va morir als 56 anys de càncer, ara fa 16 anys. “Són cartes que jo li he escrit un cop ja morta”.
L’autora reflexiona sobre diverses qüestions de la vida, com la por, la pandèmia, la incertesa, etc, i en el cas de Vañó, “inclouen el naixement d’un fill, el seu creixement i adolescència, de com vas creixent al costat dels que t’envolten”. Estan ordenades cronològicament.
L’objectiu del llibre és que el lector es faci una idea d’un procés de dol i de comiat, però també de creixement personal de l’autora, en relació a un dol molt profund. “És tot el procés d’acompanyament, de reflexió i de pensaments en veu alta que, alhora, es basa en històries personals”.
A les cartes hi endevinem com Vañó recorda la seva mare: “Qui era la meva mare? Una persona de caràcter, que sabia molt bé el que volia, que lluitava per aconseguir-ho, i que dedicava la vida als altres, no només a nivell professional, era més que una mare, era una amiga amb qui podia comptar”.
Tot i que Vañó prefereix no utilitzar el terme ‘llibre d’autoajuda’, és un llibre que posa paraules a sentiments i emocions i que poden ajudar.
Cartes a la mare. I la lluna somriu és un procés molt íntim de l’autora, però que no hauria estat possible sense que el seu entorn l’ajudés a fer el salt, com algunes de les companyes de Vañó, que surten als agraïments, “i també dues persones que van viure molt amb la meva mare”. Elles són la doctora Bosque i, l’altra, la Magda Daví. Amb la doctora Bosque van treballar juntes al Nen Jesús, al Taulí, etc. “Gràcies a ella he sabut que van fer pràctiques socials al local del PSUC de Sabadell, ajudant a aprendre a llegir i a escriure a dones d’alt risc d’exclusió social”.
D’altra banda, Daví va ser la responsable d’infermeria de la UCI de nounats al Taulí, i és una persona molt vinculada al teixit associatiu de la vila. “Amb ella, la meva mare ha viscut moltes experiències a l’hospital”.
Després d’escriure el llibre, Vañó ha constatat que “el procés d’escriure és molt terapèutic”.
