Contra l’oblit, la memòria i el llegat

Sota la pluja, amb solemnitat i emoció, Castellar va commemorar la tarda d'aquest dilluns el 80è aniversari de l’alliberament del camp de concentració i extermini de Mauthausen, el 5 de maig de 1945. Una data simbòlica que serveix per recordar i homenatjar tots els deportats que malauradament van passar pels camps de concentració, i totes les víctimes de l’horror nazi. L’acte institucional, organitzat per la regidoria de Promoció de la Vila i Memòria, que va començar amb una ofrena floral al Monument de la Memòria de la plaça d’El Mirador, es va dedicar als cinc castellarencs que van patir la deportació nazi. Van ser Francesc Valls Llinares, Josep Rovira Prat, Francesc Comellas Llinares i Ramon Puigdelloses Sastre, internats a Mauthausen, i Enric Comellas Tapias, a Buchenwald. De tots cinc, només van sobreviure als camps dos: Francesc Valls Llinares i Francesc Comellas Llinares. Custodien el Monument de la Memòria cinc stolpersteine, cinc llambordes que des de gener de 2017 recorden aquests veïns de Castellar. Perquè el record i la memòria,i la lluita contra l’oblit, són l’únic antídot possible contra la barbàrie.

Després de l’ofrena floral, la comitiva, encapçalada per familiars dels cinc castellarencs, però també per representants institucionals i d’entitats de la vila, es va traslladar a l’Auditori, punt de trobada per a la lectura del manifest, la projecció d’un documental sobre els cinc castellarencs i la representació de l’espectacle Invisibles (Memòria) - que combinava poesia, música i projeccions fotogràfiques-. La pluja va obligar a traslladar l’acte institucional de la plaça d’El Mirador a l’Auditori.  

^{Joan Comellas, net d’Enric Comellas Tapias, va llegir el manifest commemoratiu.  || Q.PASCUAL}

Quant al manifest, Joan Comellas, net d’Enric Comellas Tapias, un dels castellarencs homenatjats, va posar veu al text reivindicatiu en commemoració del 80è aniversari de l’alliberament dels camps nazis, un manifest que signen Amical de Mauthausen i altres camps i de totes les víctimes del nazisme, Amical de Buchenwald, Amical de Ravensbrück, la Fundació Neus Català, amb l’adhesió de l’Ateneu Memòria Popular. El text començava de manera contundent assenyalant que els camps de concentració nazi van ser “un espai de deshumanització, d’horror i de mort, però també de resistència, on milions de persones van ser víctimes del règim hitlerià”. En aquesta línia, el text va recordar i honorar el llegat “dels supervivents i dels qui no van tornar”, del conjunt de víctimes com la població jueva, el poble gitano, el col·lectiu LGTBI, persones amb diversitat funcional, sindicalistes, militants d’esquerres i el conjunt d’opositors polítics, entre d’altres. Però va fer una menció especial als republicans espanyols deportats, “que van ser els primers lluitadors contra el feixisme a Europa”, i  també a les dones “massa sovint oblidades en la seva lluita en la resistència i contribució a la victòria contra el nazisme”.

El text també va posar damunt la taula l’auge de l’extrema dreta i de “règims teocràtics” que qüestionen els avenços del feminisme i els drets de les dones, i promouen actituds racistes. És per això que les entitats que rubriquen el manifest van reafirmar el seu compromís “per mantenir viva la memòria de la deportació i la resistència contra el feixisme” en les noves generacions i per promoure la pau, la tolerància i els Drets Humans.

Després de les paraules de Comellas, l’alcaldessa Yolanda Rivera, es va adreçar a l’Auditori. “Han passat vuitanta anys però la necessitat de recordar continua viva. Per dignitat, per responsabilitat, i per la necessitat de rescatar els deportats de la desmemòria”, va dir Rivera. “Més de 9.000 republicans espanyols van acabar als camps de concentració nazis”, va recordar l’alcaldessa. “Van ser víctimes de la intolerància però també de la passivitat de molta gent. Superada la dictadura i recuperada la democràcia, encara van haver de patir una segona condemna encara més dolorosa, l’oblit”, va asseverar Rivera. I va afegir: “els nostres cinc veïns van lluitar per la dignitat humana, i per això són un exemple, i més en un moment en què les llibertats tornen a estar en perill en molts llocs del món”. Rivera va remarcar la necessitat que les institucions i la ciutadania s’uneixin contra “la desmemòria i l’oblit”. 

^{Representants institucionals i familiars dels deportats durant l'ofrena floral en el 80è aniversari de l’alliberament del camp de concentració de Mauthausen - Q.PASCUAL}