Mar Maduell i Maria Garau, de l'equip de producció de Sotorra, van parlar del film El retorn: La vida després de l’ISIS
La proposta del DocsBarcelona del Mes, coorganitzat pel Club Cinema Castellar Vallès i L’Aula d’Extensió Universitària de Gent Gran, va acollir divendres El retorn: La vida després de l’ISIS, d’Alba Sotorra. El documental tracta la dura realitat d’un grup de dones atrapades pel seu passat a Estat Islàmic. La directora les retroba a un camp de detenció al Kurdistan i recull el seu testimoni, fa el seguiment durant dos anys de la vida de la Shamima, la Hoda, la Hafida, la Nawal i la Kimberly, i ens posa en un lloc incòmode, però el seu testimoni ens fa entendre la crueltat, l’abús i la misogínia que han viscut aquestes dones, sovint oblidades i rebutjades.
Per comentar la pel·lícula, la projecció va comptar amb la presència de Maria Garau i Mar Maduell, de l’equip de producció de la pel·lícula i de la productora Alba Sotorra SL. Elles van agrair l'oportunitat que els ha donat el DocsBarcelona del Mes "per visitar bastants pobles i ciutats de Catalunya i les Canàries". En aquest sentit, estan molt contentes de l'acollida. "És una acollida que sorprèn perquè el tema és molt delicat", apunten Garau i Maduell. De fet, per xarxes socials han rebut comentaris sovint deshumanitzants però "veus l'acollida de la gent real i és una alegria".
El missatge que Sotorra vol fer arribar al públic és el de descobrir persones que, "com nosaltres, han tingut una experiència vital concreta". Sotorra ha pogut entrar a una comunitat que no s'ha explorat fins ara, sense prejudicis, buscant el tracte entre persona i persona, al mateix nivell. "T'ajuda a comprendre altres realitats ,sense prejudicis, sens jutjar, amb la voluntat d'entendre altres realitats diferents a la nostra", apunten Garau i Maduell.
L’accés de Sotorra al camp d’Al-Roj, al nord-est de Síria, ens mostra la dura realitat d’un grup de dones atrapades pel seu passat com a membres d’Estat Islàmic, que van marxar dels seus països manipulades per la propaganda terrorista i l’odi de les xarxes socials. Van ser demonitzades pels mitjans de comunicació i ara ningú en vol saber res. "Ningú no ha volgut escoltar aquestes dones fins ara, i hem de pensar que des d'occident som en part culpables que aquestes dones s'hagin sentit rebutjades".
El cinema de Sotorra sempre té una mirada feminista. Especialment interessada en les lluites feministes al pròxim orient, ella "va tenir l'oportunitat d'explorar la guerra a Kobani i això li ha permès seguir una segona part d'aquesta pel·lícula, que és el retorn en un camp de detenció al Kurdistan". Amb el propòsit d'explicar unes realitats que no interessa ensenyar, Sotorra aconsegueix tractar-ho d'una forma molt humana i empàtica.
