La Sala de Petit Format va acollir el muntatge dirigit per Pau Roca i protagonitzat per Marta Marco
Dissabte passat, la Sala de Petit Format de l’Ateneu va fer el ple amb les dues sessions de l’obra Bèsties, un projecte de l’Akadèmia Teatre dirigit per Pau Roca i interpretat per Marta Marco que va fer gira a Castellar.
Aquesta obra ens convida a endinsar-nos en un espai d’incomoditat i, alhora, de lucidesa. La història gira al voltant d’una terapeuta que narra el cas d’una pacient, la d’una mare (la Carol) que confessa que la seva filla (la Lila), de vuit anys, vol posar-se pits.
A partir d’aquest punt, l’obra explora una societat que, sota la façana de la llibertat individual, ha convertit la imatge i la sexualització precoç en una realitat molt quotidiana.
El text, escrit per Mònica Dolan, posa el dit a la llaga a la qüestió sense caure en el pamflet publicitari. El debat sobre la hipersexualització de la infància hi apareix des de la complexitat, sense judicis ni moralismes, però amb una transparència que inevitablement ens incomoda i ens interpel·la.
Marta Marco fa una interpretació fantàstica, sense artificis. Amb gran versemblança, a l’escenari veiem una terapeuta que mostra sense complexes moments de perplexitat, culpa i compassió. A través de la seva veu, al públic ens arriba la tensió d’una dona que lluita per entendre un món que sembla haver perdut el nord.
Pau Roca, com a director, ha optat aquest cop per una direcció continguda i elegant, que ens allunya de la ficció. A l’escenari, tria una escenografia minimalista, sense gaire efectes escènics, perquè la paraula sigui l’eix central del relat.
Bèsties no busca complaure sinó que vol sacsejar. Constantment, la protagonista llança preguntes al públic, que no pot parar de reflexionar. I un cop acabada l’obra, ja al carrer, t’obligues a caminar una estona en silenci i segueix la reflexió. Sense dubtes, Bèsties ens deixa un pòsit perquè ens recorda que l’educació emocional, el desig i la pressió social formen un triangle inquietant on s’erigeix el futur dels nostres fills i, al capdavall, la nostra pròpia humanitat.
En una època saturada d’imatges que banalitzen el cos i el desig sexual, Bèsties és un avís, una reflexió i una crida a la responsabilitat.
