Helena Ros (Tarta Relena): "Som veu i experimentació"

Tarta Relena, el duet format per Helena Ros, veïna de Sant Feliu del Racó (Castellar del Vallès) i Marta Torrella, ha estat distingit enguany amb els Premis Nacionals de Cultura 2025, els màxims reconeixements que atorga el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) a figures i entitats que han contribuït de manera rellevant al panorama cultural català. També va rebre el guardó la companyia Dagoll Dagom, per la seva dilatada trajectòria.

L’acte de lliurament dels premis es va celebrar el dijous 10 d’octubre al Circ Cric, a Sant Esteve de Palautordera. La cerimònia, dirigida pel col·lectiu Indi Gest i presentada pel dramaturg i actor Jordi Oriol, va voler retre homenatge al circ ambulant i va comptar amb l’acompanyament musical de Karl Stets, Tanja Haupt, Flor Inza i Carles Pedragosa.

A L’Actual hem pogut parlar amb la castellarenca Helena Ros, de Tarta Relena.

· Helena, com vau rebre la notícia del Premi Nacional de Cultura?

I tant! Vam rebre la notícia un dia que estàvem a l'Auditori perquè se celebraven els premis Alícia i estàvem nominades, però no ens va tocar cap premi. Però, per contra, vam contactar amb la Margarida, que és la presidenta del CoNCA, i ens va donar la notícia, però que havia de ser molt secreta fins a l'octubre, va ser una sorpresa total. Vam haver de contenir l'alegria durant dos o tres mesos. Ja us podeu imaginar l'emoció.

· El jurat ha destacat la vostra capacitat d’unir tradició i modernitat, com aconseguiu mantenir aquest equilibri entre l’arrel i la innovació?

Per a nosaltres surt de manera força natural. Quan mirem si aquest repertori és més antic o més tradicional, ho fem des de l'admiració total del fet que encara ara hagi sobreviscut, o sigui que si ha arribat als nostres temps és perquè té alguna cosa molt important a dins i té alguna cosa molt important a dir. Les cançons que passen és perquè potser no han connectat  no han quedat tant a l'ànima de la gent, però tot el que ha sobreviscut és important i té molt de sentit tornar-ho a mirar. I després, la part més moderna o futurista ens surt de treballar amb les eines que tenim a l'abast i això és una cosa que diu la Marta moltes vegades, que si haguéssim estat unes trobadores de l'edat mitjana segurament estaríem tocant amb una lira i un flaviol, però com que estem al segle XXI i tenim ordinadors i programes, ableton, controladors MIDI, sintetitzadors i de tot, treballem amb això.

· El vostre treball parteix del Mediterrani com a espai de referència, què us atrau El vostre treball també parteix del Mediterrani, com a espai de referència. Què us atrau a vosaltres d'aquest univers?

Ens atrauen moltíssim les harmonies, les escales i les sonoritats que es troben i que són germanes, allà on es vagi del Mediterrani. És com si hi hagués una mateixa ànima. Val a dir que hem investigat molt poc al sud del Mediterrani però hi ha, almenys a la música tradicional, una ànima col·lectiva que ens connecta.

· Des de la vostra creació ja al 2016, heu passat de reinterpretar melodies tradicionals a construir un univers sonor molt propi i amb És pregunta heu consolidat aquest so propi. Com ha evolucionat, Tarta Relena fins aquí?

Al principi era un projecte que fèiem perquè la Marta i jo, que som amigues des que teníem 6 anys. Va sortir de l'amistat i les ganes de fer música perquè fèiem extraescolars i anàvem a música juntes. D'aquí vam passar a cantar en un cor juntes i d'aquest cor van sortir les ganes de probar coses a casa els divendres a la tarda quan estàvem berenant i teníem ganes de passar-nos-ho bé. Arrel d’això hem anat trobant el nostre repertori, des de l'experimentació, des del joc i des del repte. Pel camí ens hem anat creuant persones magnífiques que han fet que el projecte funcioni, com per exemple l'Arnau i la Magalí, els nostres managers.

· La veu és l’eix central del vostre projecte, què us permet expressar, que els altres instruments no aconseguirien?

Evidentment, ens agrada molt cantar, però crec que a més hi ha una limitació i és que jo, per exemple, mala instrumentista, però molt dolenta [riu] i com que no em quedava res més vaig pensar en aprofundir per aquí, a veure si amb la veu treia expressivitat. A la Marta també li interessava molt la veu. Ella toca molts instruments però vam decidir centrar-nos en la veu també perquè aquest format despullat i fràgil ens permetia connectar molt bé aquests dos timbres.

· Creieu que el vostre projecte ajuda a visibilitzar la música catalana connectada amb altres cultures mediterrànies?

Sí. Ens agrada pensar que les llengües són un instrument més. Com el guitarrista que té el banjo, la guitarra espanyola, el que sigui, i pot fer moltes sonoritats diferents. Doncs nosaltres ho fem amb les llengües i per això cantem en grec, en català, en castellà, en llatí, és una eina més de joc. Quan cantes en una llengua o en una altra s’obre tot un espai cultural i tot un imaginari molt gran i ric.

· L’acte es va celebrar al Circ Cric, un espai amb gran càrrega simbòlica. Com vau viure la cerimònia?

Va ser molt emocionant. Poder compartir premi amb Dagoll Dagom, poder xerrar. Érem les més joves dels premiats. Bé, el Marcos Morau, que també va ser un dels premiats, és molt jove també. Des del CoNCA els agrada visibilitar trajectòries molt llargues i també molt reconegudes, i també trajectòries que tots just comencen i que es posin de costat. A nosaltres ens va molt bé que tinguin aquesta perspectiva. Els qui dinamitzaven tot l'acte, eren el Jordi Oriol, i els músics amb qui tocava eren molt divertits i feien una música molt adequada per a l'espai. Tothom estava relaxat, va ser molt autèntic.

· Després de rebre reconeixements com el Premi Ciutat de Barcelona i ara el Premi Nacional de Cultura, com afronteu el futur?

El nostre somni seria poder tornar a tancar-nos a l'estudi, fer un procés de creació molt llarg, bonic, tranquil, que no vagi com a mercè dels tempos de la indústria musical i que si ens hi hem d'estar un any més puguem fer-ho sense haver de pensar quan costen els lloguers d'aquests estudis de música. I que en surti una cosa de la qual n'estiguem molt orgulloses i que ens faci sentir que ens hem superat. Noo tenim ganes d'avorrir-nos a nosaltres mateixes sinó tot al contrari, tenim ganes d'investigar noves maneres de fer música i veure fins on podem arribar.

· Helena, vius a Sant Feliu del Racó, com t’hi trobes? I ja que hi som, quan podrem veure i sentir un directe de Tarta Relena a Castellar?

N’estic súper contenta, de viure aquí, i m'encantaria actuar a Castellar! Amb la Marta sempre apostem a veure qui triga més en arribar als llocs dels concerts. Jo ara sempre soc la que trigo més, sempre tinc més estona de cotxe. El dia que puguem fer bolo a Castellar del Vallès jo guanyaré perquè estaré aquí mateix! [riu]. Tan de bo sigui molt aviat!

· Si haguéssiu de definir Tarta Relena amb una o dues paraules, quines serien?

Som veu i experimentació.

Recupera l'entrevista a Helena Ros, aquí:

Tarta Relena. || Duna Vallès