Josep-Ramon Bach_617x412
Josep-Ramon Bach, en una il·lustració de Joan Mundet per a un número de L'Actual. || J. MUNDET
09/03/2020 Cultura
Mor Josep-Ramon Bach, un poeta de referència de Sabadell

Ell es va inspirar en Castellar del Vallès, on hi havia fet estades d'infantesa i on hi conservava moltes amistats

Marina Antúnez

El poeta, narrador i dramaturg Josep-Ramon Bach (Sabadell, 1946) ha mort aquesta matinada a l’Hospital de Sant Pau. Bach era molt estimat a la nostra vila, on encara mantenia  relacions d'amistat amb altres col·legues del món literari, especialment, amb Miquel Desclot i Joan Sellent, de qui va fer-ne la presentació quan Castellar del Vallès va homenatjar aquests dos traductors, i també poeta en el cas de Desclot. "tenia una relació sentimental i personal amb aquests amics seus i amb Castellar del Vallès", apunta el filòleg i promotor del Col·lectiu Pere Quart, Anton Carbonell.

 

Bach era autor de 23 llibres, i un poeta en majúscules. Segons unes declaracions de l’editor i crític Manuel Costa: “Bach és un illot solitari dins la poètica catalana, allunyat de tots els ismes, dels grupuscles i de les més acreditades escoles, conrea la ironia i la tendresa en un viatge impossible cap a una felicitat imaginada que el lector estima i agraeix”. Principalment, Bach era poeta. "La poesia el feia valent, deia", afirma Carbonell. A més, Bach afegia que l'impuls més útil per escriure era la intuïció, no l'intel·lecte.

 

La vinculació del poeta amb Castellar es remunta a la seva infantesa, a finals dels anys 40, "i per això el seu llibre 'El laberint de la Filomena' és tan apreciat pels castellarencs", apunta Carbonell, ja que és un homenatge poètic a la nostra vila. En ell repassa personatges quotidians de l'època que ràpidament els qui eren d'aquí identifiquen. Sabia convertir en poesia personatges de la vida de cada dia, com la perruquera, el poeta Arús, etc. L'epíleg que Bach escriu en aquest llibre "mostra clarament la vinculació amb Castellar", segons Carbonell. La seva poesia estava allunyada dels ismes i de les tendències, feia una poesia molt personal. "i possiblement aquest gran poeta no va ser mai prou valorat".

 

Autor prolífic, de les seves obres, en destaquem les que fan referència al mite personal de Kosambi: Ploma Blanca (Poesia Oral Africana), L’Ocell Imperfecte (Premis de la crítica Serra d’Or i Cavall Verd), Viatge al cor de Li Bo i Kosambi, el Narrador, així com Viatge per l’Àfrica i El Gos poeta, escrits per a infants. Entre els més recents, destaquem tres llibres de poemes: Reliquiari, El laberint de Filomena (Premi Cadaqués a Rosa Leveroni), que Bach va fer com a obra poètica dedicada a Castellar, i Versions profanes. També tenia dos llibres de teatre: Diàlegs Morals sobre la Felicitat (Premi Recull) i La Dama de Cors se’n va de Copes (Premi Lluís Solà).

 

Bach feia una poesia que destacava per la ironia. I ell mateix va afirmar que la poesia ens allibera: “quan pateixes, quan et posen al límit, la reflexió que fas és tan profunda que t’arribes a conèixer a tu mateix, saps on és la teva força, saps per què lluites. Jo era molt diferent de la gent del meu entorn. Potser encara ho sóc. De vegades, ser diferent et fa desembocar en una crisi, sobretot quan et ronda massa la solitud. Si superes la crisi, la vida s’encarregarà de donar-te la coherència necessària perquè ningú pugui amb tu. Res ja no et podrà tombar”. I ben bé que tenia raó, ens queda per sempre la seva obra.

 

Enamorat de Castellar del Vallès, el seu llibre El laberint de Filomena era un homenatge poètic a la vila i on es poden llegir els següents versos:

 

AUTORETRAT

Sóc nàufrag

a l'illa del dolor.

Paper de vidre

que el vent empenta

contra les arestes

de la sang i el desig.

 

 

Comparteix
M'agrada
Comentaris