1513427487484_617x412
D'esquerra a dreta, Ramon Madaula i Jordi Bosc, a l'obra 'Adossats'.
16/04/2018 Cultura
Les misèries d'uns 'Adossats' del Vallès

L'equip del Romea va ser llargament aplaudit a l'Auditori amb un text de Ramon Madaula

Marina Antúnez

Adossats és la producció del Teatre Romea que dissabte va pujar a l'escenari de l'Auditori Municipal Miquel Pont. El text del dramaturg Ramon Madaula, dirigit per Jordi Casanovas, va aconseguir que els espectadors se sentissin com a casa des del primer moment. Val la pena destacar que les entrades per assistir a l'espectacle ja feia dies que s'havien esgotat. Aquest afany de Madaula per fer teatre de "quilòmetre zero" -  un interès que també es detecta en les obres anteriors que ha escrit Madaula - sense dubte va ajudar l'audiència a sentir-se de seguida identificada amb els personatges i les localitzacions que apareixen a l'obra. Madaula és fill de Sabadell i actualment viu a Sant Cugat. Llocs com Polinyà, Sabadell, entre d'altres, són presents als diàlegs.

Adossats explica la història d'una família benestant que viu en una casa adossada en una urbanització del Vallès, la família Argemí. El mateix Madaula viu, confessa, en una casa adossada i això va fer que li fos fàcil parlar d'aquest marc incomparable de "felicitat". Tres generacions de Jordis es troben per celebrar la diada de Sant Jordi. Avi, pare, fill, a més de la dona del pare (la Carme), de la cuidadora de l'avi (la Deisy), el germà del pare (el Joan) i els dos personatges que no són presents però que apareixen a l'obra per telèfon i a través d'una veu en off: respectivament, la jove que es diu Irene i el veí del PP que sempre molesta perquè engega la segadora en el pitjor moment del dia, segons consideracions de la família Argemí. Les situacions que es plantegen en aquest muntatge teatral són originals, còmiques i histriòniques, en certs moments.

Madaula, amb la intenció de complir els estàndards de la comèdia, també fa evidents els drames humans. Malgrat la cuirassa d'aparent felicitat, els personatges mostren les seves misèries, expressen les seves pors, els seus dubtes, les  seves enveges, la seva evident frustració. A mesura que l'espectador coneix més i més a fons la vida de cadascun d'ells, s'adona que les seves històries són agredolces, insatisfetes, descafeïnades. Madaula escriu un text que, sense dubte, encaixa bé en el gènere de l'humor negre. Un exemple, la metàfora de la "merda", com a concepte, és present al llarg de tota l'obra a través de diferents pretextos argumentals: la caca de la Perla, la gossa propietat del Jordi i la Carme que empastifa el jardí; la professió del Jordi, que és la de cap d'àrea de la regidoria que gestiona els residus del país; l'escultura feta de ferralla del Joan, el germà artista que fa una obra d'art en una rotonda que no agrada  ningú. Amb tocs d'aquest humor, Madaula aconsegueix moments per no parar de riure a cor obert.

La diversitat de caràcters fa que l'obra sigui d'allò més entretinguda. El públic veu a l'escenari una versió estrafeta de la vida benestant d'un dels germans, la vida artística i mig bohèmia de l'altre, escultor de "ferralla", les il·lusions de futur i la necessitat d'autoestima de la jove del germà benestant, el secret amagat del nét adolescent que està a punt de treure's la carrera sense que els pares se n'hagin ni adonat ni preocupat i que manté una bona relació l'avi, i el conflicte que a mitja obra destapa el pagament de la pròtesi de genoll de l'avi. Si a tot això hi sumem una escopeta de balins que el Jordi utilitza per fer saltar un testicle al veí, de la probable presó que li espera com a comdemna de l'acció, de l'intent de suïcidi del germà per haver perdut l'amor per culpa de la seva obstinació artística podrem afirmar que ens trobem davant d'una obra complexa, que a més de comèdia posa en evidència les misèries humanes.

Els actors Ramon Madaula, Jordi Bosch, Guillem Ballart, Rosa Renom i Marieta Sánchez broden el seu paper a l'escenari. Bosch, per exemple, ens torna a recordar altres personatges que ha encarnat a la televisió, eixelebrats,desesperats, i també els que com a protagonista de teatre ha interpretat, per exemple, a El crèdit i a La Bête, substituint Anna Lizarán. I parlant de substitucions, en aquesta ocasió a Adossats, també aconsegueix fer molt bon paper l'actor Camilo García, que d'urgència ha hagut d'assumir el paper de l'actor Carles Canut, aquest últim convalescent per malaltia. Un mèrit afegit per l'actor incorporat al repartiment de luxe.

 

Comparteix
M'agrada
Comentaris