Les quatre notes més altes dels instituts de Castellar parlen de com els hi va anar a les proves
Nervis, tensió i hores d’estudi és el que han hagut de passar els 130 alumnes dels dos instituts castellarencs, per a fer el salt acadèmic més important de la seva vida. La realització de les Proves d’accés a la Universitat (PAU) deixa un record inesborrable en la vida dels estudiants, en el que ha estat el pas previ a l’accés a la universitat. Del total d’aquests estudiants, Clara Albal i Àlex Morillo de l’INS Puig de la Creu i Leire Pérez i Cristian Giménez de l’INS Castellar han estat les notes més altes.
Els passats dies 11, 12 i 13 de juny, un total de 44.238 alumnes catalans van presentar-se a les proves d’accés a la universitat, on les notes de tall exigides per a entrar en les diferents opcions acadèmiques eren la gran obsessió dels estudiants. La gran incertesa eren els nous models d’exàmens, més competencials i menys memorístics, però on la falta de referències ha fet augmentar el neguit a molts dels estudiants.
Finalment, dels 130 castellarencs i castellarenques examinats dels instituts locals, 129 han aconseguit l’aprovat, 44 de 44 en el Puig de la Creu i 85 de 86 en l’INS Castellar. Un 99,23% d’aprovats, un èxit que supera el 97% del curs 23-24, tot i tenir un 15% més d’estudiants, passant dels 112 anteriors als 130 actuals.
“La sensació és que les notes són lleugerament inferiors als anys anteriors, a causa dels nous models d’examen i al fet que algunes matèries han restat un 10% en faltes, coherència gramatical i presentació”, expliquen des de l’INS Castellar, una valoració que està en sintonia amb els resultats globals a Catalunya i en l’opinió generalitzada dels centres.
Casualment, les dues notes més altes dels instituts castellarencs són per a dues noies que estudiaran juntes Biomedicina a la Universitat Autònoma de Barcelona: Leire Pérez, qui encapçala el rànquing de notes amb un 9,53 (13,13 en el total, amb les optatives) i Clara Albal, amb un 9,38 (13,08). Els segueixen Cristian Giménez amb un 9 (12,85) i Àlex Morillo amb un 8,97 (no va fer les optatives).
“No vaig anar amb gaires nervis, ja que la nota de tall era alta, però tenia pla B i això va fer que només el dia d’abans em posés neguitosa”, explica Pérez. “Vaig fer un calendari d’estudi, que després no el vaig fer al peu de la lletra. Tenia una obra de teatre entremig i això ho va capgirar tot, però no va afectar”, remarca. “L’examen de química es va fer llarg i no el vaig acabar. Va ser caòtic i l’espai no era el millor, però després, sorprenentment vaig treure un 9”.
“Han estat molts dies de feina i de treballar molt intensament, però finalment aconsegueixes el resultat esperat i és molt gratificant”, afirma Albal. L’estudiant del Puig de la Creu, explica que les classes de reforç i l’ajuda rebuda des de l’institut “van ajudar-me molt a treure aquesta nota”. La Clara, però, no ho va passar gaire bé el primer dia d’exàmens, ja que va passar “molts nervis i en aquestes situacions em bloquejo”, un aspecte que va poder superar amb èxit i que no li va suposar cap problema en els dies posteriors.
Giménez no va passar gaires nervis en els exàmens, pel fet que necessitava una nota assequible par a poder entrar a l’enginyeria industrial de la UPC: “Traient un sis ja aconseguia entrar a la carrera i ho vaig prendre com a un examen més del batxillerat. També vaig fer un plàning, però després no el vaig seguir gaire”. Igualment, tenia un pla B per si hagués fallat la nota, però no l’haurà d’activar, gràcies a les hores d’estudi durant el curs.
Morillo, amb un 8,97 de nota no va necessitar realitzar les optatives, ja que amb un aprovat en la fase general en tenia prou per a entrar a estudiar música a la Universitat Digital Europea Unipro, on també té previst cursar un màster en composició musical. “El meu cas ha estat força diferent, perquè amb l’aprovat ja feia. He fet un bon batxillerat i m’ha permès aquesta nota. Com no tenia gaire pressió, vaig anar molt tranquil als exàmens i això va ajudar a fer-ho millor”, remarca.
L’optativitat va ser el punt més negatiu pels quatre, però coincideixen que en ser exàmens més competencials i no memorístics, les matèries van ser més assequibles. Els estudiants van destacar que les preguntes van ser menys rebuscades, possiblement per ser el primer any d’aquest model.
Tots quatre tanquen l’etapa de l’institut, una experiència que ha estat satisfactòria i ara s’hauran d’enfrontar a nous reptes i a l’últim dels grans canvis en el món educatiu: la universitat, un espai nou i amb gent nova, on viuran grans experiències.
