El castellarenc publica la seva primera novel·la amb Libros Indie
El castellarenc Miguel Serrano acaba de publicar la novel·la TQME Golpe al Estado, de Libros Indie. El llibre dibuixa un país molt semblant al nostre, “amb unes institucions, policia i polítics corruptes, amb una església que s’ho emporta tot, amb una casa reial, en fi”, diu l’autor.
El llibre explica la història d’uns amics que, després d’una sentència judicial injusta, decideixen muntar un partit polític per canviar l’odre mafiós instaurat i se’ls en va una mica de les mans.
Serrano explica que no tenia previst escriure però que una baixa laboral durant un mes li va permetre tenir el temps per fer-ho. “I va sortir aquest llibre, que he escrit en tan sols un mes”. La sorpresa va ser seva quan, l’editorial, el va contestar per dir-li que els havia agradat i que el publicarien.
TQME és un acrònim de “También Quiero ser Ministro de España”. “Al nostre país no és precís tenir currículum, ni estudis, ni idiomes, i aquests amics formen el partit amb la premissa que, quan arribin al poder, tots els càrrecs seran sortejats, qualsevol pot ser bo i ho pot fer”.
Serrano s’ha imaginat, per a la novel·la, un partit polític nascut des de la base de cinc amics, que van molt de cara i que arriben a canviar l’ordre nacional i, fins i tot, internacional. “Està inspirat en partits com el de Podemos, que va néixer d’una revolta social important, però és un partit que no existeix a la realitat, res a veure”.
El llibre també narra històries de relacions personals dels personatges. “Les protagonistes principals són del col·lectiu LGTBI i també es parla de personatges secundaris”.
Segons Serrano, TQME Golpe al Estado una novel·la trepidant, de 203 pàgines, "on no hi ha cap pàgina on no passi res", afegeix.
Aquesta és la seva primera novel·la de ficció o d’autoficció, “perquè hi ha la meva ideologia i picades d’ullet a companys meus de la feina”. I no serà l’última perquè m’ho vaig passar molt bé.
Serrano va treballar molt temps a Panrico-Donut, des del 1987. “Allà hi vaig ser 28 anys”. El 2003 van caure en un ERE i es va quedar a l’atur. Al cap de dos anys va començar a Pastas Gallo, on ja porta 9 anys. Té arrelat el sentiment sindicalista i es considera activista. “Vam fer una vaga de 8 mesos amb Panrico, molt durs, un drama. Però enmig del drama, va ser potser l’etapa més maca de la meva vida”. Reconeix que amb la literatura també es pot fer molta força.
