A7300917_1440x961
Amb elegància i ganes de passar-ho bé, Guillem Roma va protagonitzar un bon concert a la plaça del Mirador || Q. Pascual
27/07/2021 Cultura
Guillem Roma remulla Castellar en un mar tropical

L'actuació del cantant, que va presentar 'Kiribati', va injectar dosis d'alegria i poesia al Mirador

G. P

El somriure de Guillem Roma és encomanadís. I més a dalt d'un escenari, una nit d'estiu, per injectar una bona dosi de vitalisme.

 

Roma va presentar aquest dissabte a Castellar el seu darrer disc, Kiribati. És el nom del primer país que, segons explicava, quedarà submergit a sota del mar per culpa del canvi climàtic. Amb una actuació pròxima, alegre i optimista, el cantant osonenc va aconseguir enfonsar els espectadors en un mar de sensacions positives. Una remullada d'energia positiva.

 

Sap jugar amb el ritme. Així ho va demostrar, amb un vaivé de pujades i baixades d'eufòria. Combinant moments en què la música relaxada bressolava el públic, amb ritmes pausats, i d'altres en què l'estimulava amb notes més trempades. Tot plegat, combinant sons caribenys i dosis poètiques que ofereix el nou àlbum, amb cançons com No fer tant Ya nunca lo sabrás, temes que s'enganxen, per la lletra i l'energia que transmeten.  

 

La personalitat de Roma, enfundat en un elegant vestit d'estiu a conjunt amb els altres músics, és part de l'espectacle. A l'escenari, una planta tropical acompanyava l'actuació. Al seu equip, Didak Fernandez (bateria, percussions, processats i coros); Miquel Sospedra (baix i coros); Guillem Plana (guitarra elèctrica, espanyola, i coros); i la seva germana, Marta Roma (violoncel, percussions i coros), amb qui va oferir una combinació memorable.

 

La complicitat entre els dos músics, que van tenir moments a soles a dalt de l'escenari, es va fer totalment evident. També amb el públic, a qui va introduir el context d'alguna de les seves cançons, com per exemple Serpiente trátame bien: "La vaig compondre tornant de festa...". 

 

Al marge de les lletres, Roma també va saber cedir moments de protagonisme als instruments. I així un fil de música alegre va desfilar des del Mirador fins als carrers adjacents i una mica més enllà. Si la pandèmia no ens lligués en una cadira de plàstic als concerts, més d'un espectador hauria protagonitzat un ball memorable: malucs d'un costat a l'altre, mitges voltes i cap d'un costat a l'altre. I potser un combinat de rom a la mà. És l'únic que va faltar aquest dissabte a la nit per acabar de convertir Castellar en una vila totalment tropical. 

Comparteix
M'agrada
Comentaris