El Centre d’Estudis Castellar la donarà a conèixer el 25 de març, juntament amb el nou ‘Vallesos’
El Centre d’Estudis de Castellar presenta, aquest dimecres 25 de març, el número 66 de la revista Plaça Vella, una publicació dedicada a la història i al patrimoni local. L’acte tindrà lloc a les 19 h a la seu de l’entitat, al carrer de la Mina, 9, i es farà conjuntament amb la presentació del nou número de la revista Vallesos.
L’acte de presentació comptarà amb la participació dels editors de Vallesos, Ramon Vilageliu i Vicenç Relats, així com de la historiadora de l’art Anna Fernández, que comentarà un dels articles del nou número.
Per la banda de la revista Plaça Vella també hi intervindran Gemma García Fuentes i el poeta Miquel Desclot, que signen dos dels articles.
La Plaça Vella “és una publicació de primeríssima línia dins del conjunt de revistes historiogràfiques que es fan a Catalunya, tot i que malauradament és poc coneguda al municipi”, apunta Llorenç Genescà, president del Centre d’Estudis Castellar.
El caràcter científic de la revista queda avalat amb la rigorositat dels articles, escrits per experts en matèria patrimonial i historiogràfica.
A diferència del número anterior, que era un monogràfic dedicat a l’exalcalde Blai Blanquer, el nou volum recull diversos estudis sobre història i patrimoni local. Reuneix diversos articles elaborats a partir dels treballs disponibles després d’un canvi recent a la junta de l’entitat.
Entre els continguts destaca un text inèdit de la historiadora Gemma García Fuentes sobre el jurista castellarenc Francesc Ametller i Perer, “que va participar en la redacció del Decret de Nova Planta després de la guerra de Successió espanyola”. Segons Genescà, “Ametller va tenir un paper rellevant al costat de José Patiño en l’elaboració dels decrets”.
La revista també inclou un article sobre l’evolució del parc dels Bombers Voluntaris de Castellar del Vallès, coincidint amb el seu 40è aniversari, així com un estudi musicològic sobre l’obra del mossèn i compositor Joan Abarcat a càrrec de Josep Quintana. En aquest sentit, Genescà recorda la importància d’Els Pastors Cantaires de Betlem que el religiós va escriure per al municipi: “Durant dècades, generacions de castellarencs han crescut amb aquestes cançons. Són una mica la banda sonora del poble”.
El número 66 també recupera un treball sobre la història local durant la Primera República Espanyola (1873-1874), basat en les notes de la investigadora Ester Planas, que havia format part durant anys de la junta del Centre d’Estudis i que va morir recentment.
“Ens semblava que en aquest ‘Plaça Vella’ hi havia d’haver quelcom de l’Ester. La família ens va oferir el material que tenia al seu ordinador –sempre tenia coses a mitges– i Gemma Perich va endreçar l’article”.
La revista inclou un record a Josep Ramon Recordà, antic regidor de Cultura i impulsor de la revista Artilletres. Anton Carbonell, Jacint Torrents i Miquel Desclot analitzen el seu llegat cultural i la influència d’aquesta publicació en la vida cultural local.
El volum es completa amb un article del mateix Genescà sobre el jaciment arqueològic de la plaça Major i el Centre d’Interpretació del Nucli Antic de Castellar (CINAC), que recull materials arqueològics datats entre el 6000 aC i el segle VIII fets per l’empresa Arrago SL. amb l’arqueòleg Jordi Roig. Actualment, el CINAC és un espai visitable al carrer de la Mina, cada últim diumenge de mes, de 9 a 14 h.
La revista Vallesos fa un recull de les peces patrimonials del Vallès desaparegudes, “és a dir, edificis, molts d’ells d’època modernista, d’èpoques colindants, altres corrents artístics, les fàbriques, torres espectaculars, que es van deixar perdre per part dels seus ajuntaments i municipis”, apunta Genescà.
Les publicacions es podran adquirir el dia de la presentació i, posteriorment, a les llibreries de Castellar.
