Guillem Roma: “Amb l’estil de música sempre he estat dispers”

· Què ens oferiràs, al concert de dissabte a Castellar? 
Doncs estem presentant aquest nou disc que porta per nom Kiribati, un nom bastant simbòlic perquè és el primer país –diuen– que quedarà submergit sota el mar  per culpa del canvi climàtic. Alhora, si busques el nom a Google, t’apareixen les típiques imatges del paradís tropical. El disc té aquestes dues coses, combina l’energia tropical, amb uns ritmes molt lluminosos i optimistes que desperten el bon rotllo i que van molt amb l’estiu, i alhora és un disc carregat de missatge, amb un toc d’alerta per tot el tema de l’emergència climàtica. Vinc amb la banda sencera, aquesta vegada. També amb la meva germana, una violoncel·lista, vocalista i percussionista excel·lent.

· Serà un concert amb ritme? 
En directe, transmeto aquesta energia de bon rotllo, ho propicio interactuant molt amb el públic però que no sigui una festa per festa sinó que, a més, hi hagi contingut, missatge, que hi hagi aquestes ganes de reflexionar sobre el que estem fent amb el món. 

· Les lletres també parlen del canvi climàtic? 
La reflexió del canvi climàtic és l’eix principal. Però parlem de valorar les coses petites, de gaudir de les coses bones del món, és un disc vitalista. També hi ha un punt de buscar reptes, i de viure feliç, tenint cura els uns dels altres, i cura del planeta. 

· I musicalment, què ens espera? 
Amb l’estil de música sempre he estat dispers. Agafo coses d’un lloc i un altre, però sí que en aquest disc hi ha unes influències molt marcades, m’agrada recórrer un pont que hi ha entre el mediterrani i el mar del Carib. Vaig viure 3 anys a Mèxic i mig any més a Cuba, i al disc hi ha molta cosa de les músiques populars d’aquests països, que s’ha anat filtrant a les meves cançons. Aquesta influència de tradició llatinoamericana i caribenya hi són molt presents. Hi ha cançons que són directament un bolero actualitzat, posat al dia. També hi ha alguna cançó que recorda una havanera. Al disc, hi col·labora Sílvia Pérez Cruz. Tot això, sense deixar de ser cançó d’autor, amb aquesta energia optimista que la majoria de cançons desprenen. És un viatge per sons que van d’aquí cap a allà. 

· Les teves estades a Mèxic i a Cuba van ser per la música? 
No, va ser per altres històries. Jo vaig estudiar Comunicació Audiovisual a la UAB. I vaig anar a Cuba a fer uns tallers a l’escola de cinema d’allà. A Mèxic hi vaig anar a treballar amb coses de televisió.

· Aleshores, la influència de la música caribenya? 
Jo ja portava la música dins perquè des de petit que he estudiat música. A Mèxic i a Cuba vaig al·lucinar amb la vida cultural i musical que tenen, i com ho viuen i la funció social que té la música en aquests països. Això em va marcar artísticament.

· Tens una imatge molt acurada, la tens molt en compte?
 Sí. El meu projecte és d’autor i m’agrada que la meva empremta hi sigui. Tinc la sort d’estar vinculat al món audiovisual i de poder cuidar els meus videoclips de forma molt personal. La majoria de vídeos, els he editat i dirigit jo. Això m’ajuda que l’univers que hi ha darrere de les cançons es transmeti a través dels videoclips d’una forma molt sincera. És un projecte d’autor, tant en les cançons com en les fotos. 

· I t’agrada això de fer-t’ho tot tu? 
Fer-m’ho jo ha estat una conseqüència, trobant-me al començament en un món de la indústria musical una mica hostil. Més tard, he vist que  m’he trobat a gust en aquest rol de l’autogestió. M’agrada perquè és un projecte personal, tinc molt clar el missatge i com m’agrada transmetre’l. Em sento lliure. A l’Instagram utilitzo sovint el hashtag #musicalliure perquè sempre m’he mogut al marge dels grans corrents i tendències de la indústria musical del país. Com que faig música que beu de moltes influències, té un punt de dispersió estilística. Les discogràfiques busquen etiquetes i sempre m’ha costat molt posar-me etiquetes. Confio en allò que faig i endavant.  

· Música per ballar o per escoltar? 
La meva música s’adapta a les circumstàncies del moment. Connecta amb una gran diversitat de públic, des de gent gran a qui agraden els boleros, com al públic més jove, que ve per l’energia del concert. 

· Has col·laborat amb alguns artistes, t’agrada? 
Sí, som companys de professió que hem acabat sent molt amics. Per exemple, amb Judit Neddermann, Joan Colomo, Alessio Arena, etc. Ara mateix, els més millors amics venen del món de la música. Perquè la música té el poder de connectar les persones des d’un lloc molt especial, uneix dos universos diferents amb la voluntat de buscar la bellesa.