El carrer Major disfressat de granja, un homenatge al passat

Els ulls del Pepe irradien orgull quan parla del seu carrer. Tres carros de pagès, d’uns seixanta o setanta anys enrere, n’han tallat el trànsit i tot el que hi queda sembla haver virat cap a un passat remotament camperol. Els paquets de palla a les cantonades, els sacs recosits per pagesos, gàbies d’ocells de fusta, una escombra feta de feixos de bruc i estris de cuina caducs, completament rovellats, hi contribueixen. Són rampoines que, durant l’instant que dura Carnestoltes, tornen a bategar, revitalitzades per finalitats decoratives.

Els veïns i els comerciants estimen el carrer Major. O potser només és un simple espai de convivència i el que realment aprecien són les relacions que s’hi caldegen, tot el que hi han viscut plegats. En qualsevol cas, com és habitual, no han desaprofitat l’ocasió festiva i han treballat de valent per engalanar l’artèria imprescindible que dona vida al poble.

^{Les disfresses animals han estat protagonistes durant el matí - Q.Pascual}

^{Parada de verdura ecològica de Can Bogunyà - Q.Pascual}

El Pepe Casajuana, de la botiga STOP, ha estat un dels qui més s’ha arremangat per l’ocasió. “Ens estimem el carrer”, sentencia convençut. Durant un parell de mesos, ha estat construint cinc ovelles per adornar de figurants animals el carrer Major. Va recollir llenya i, després de tallar-la i donar-hi forma, va farcir-la i folrar-la. Les bestioles són un dels pols d’atracció del carrer, situades davant del portal de Ràdio Castellar, custodiant l’entrada de la redacció d’aquest diari.

“Cada any som més i ho fem millor”, conclou, molt cofoia, una veïna, encarregada –fictícia– de la lleteria del carrer. Per l’ocasió, s’han fet servir tot d’envasos que havien estat de la mare del Pepe, que realment s’havia dedicat a l’ofici de vendre llet.  Una mica més amunt, just al costat de la font del carrer, hi ha un hort decoratiu vigilat per un espantaocells que atreu l’atenció dels transeünts. En canvi, el taulell de Can Bogunyà, que no és figuratiu i a primera hora era ple de verdura ecològica, ha acabat completament buit cap al migdia, tal com evidenciava el paradista: “Ho hem venut tot. No ens ha queda res”.

^{Alguns veïns del carrer Major s'han disfressat de camperols - Q.Pascual}

^{Un toro amb un llaç groc, a la lleteria - Q.Pascual}

Els veïns, alguns disfressats de pagesos, també han decorat el carrer Major amb cistells de vímet i forques ancestrals. Un absolut homenatge als oficis rurals del passat. Hi ha un toro de cartró i vaques, i algunes cantonades, a més, s'han adornat amb flors. I, ara que som en temps de brandar banderes, n’hi ha una que havia quedat una mica arraconada i que ha recobrat protagonisme. Per sobre de les altres. El groc, el vermell i el blanc, llampants sota la solejada, han tenyit els balcons del carrer Major.

^{Els comerços també han participat a la celebració de carnestoltes - Q.Pascual}

^{Algunes comerciants i veïnes, disfressades de porcs glamuroses - Q.Pascual}