La directora presenta ‘Once Upon a Place’ als cinemes Imperial
La cineasta Cèlia Novis estrena el seu tercer documental, Once Upon a Place (Hi havia un lloc), als cinemes Imperial de Sabadell, el proper 6 d’octubre, a les 20 h. Aquesta, justament, serà l’estrena comercial del film, condició imprescindible si l’objectiu és presentar-lo als certàmens com els Goya o Gaudí. “Vull que arribi a més gent, em fa pena que s’acabi el recorregut, perquè els documentals tenen una vida molt curta als festivals”, diu Novis. El dia 6 caldrà invitació per poder visionar el documental, però del 7 al 12 es podrà fer amb entrada. “Estic molt agraïda que s’estreni en uns cines que van ser molt importants durant la meva infància”, afirma la directora.
Fins ara, aquesta cinta ja ha rebut la Biznaga de plata al millor documental - Mujeres en Escena 2021 al Festival de Màlaga; el "Blogo de Oro a la Mejor Dirección” als premis del Cinema espanyol independent; el “Silver Award for Feature Documentary” als Hollywood Gold Awards (EUA) i el premi a Millor Pel·lícula espanyola al Festival de Cine por Mujeres de Madrid, entre d'altres. (més informació: www.celianovis.com)
El documental de Novis retrata una història força insòlita, la de l’edifici ‘La Nacional’ durant els seus més de 150 anys d’història, ubicat al barri ja desaparegut de Nova York i anomenat ‘Little Spain’. “Em sobta que no se n’hagi parlat perquè és força important, tant per la història d’Espanya com per la de Nova York”, afirma la directora.
La història dels més de 150 anys de l’edifici del carrer 14 de Manhattan està narrada en primera persona, “com si l’edifici fos una iaia de 150 anys que explica la seva història”. Aquesta ubicació va ser casa d’acollida dels immigrants que arribaven de diverses parts de l’Estat. Arribaven a una ciutat i idioma que desconeixien, en una ciutat molt dura on feia molt fred . “L’edifici era el primer lloc recomanat per demanar ajuda, menjar, dormir, aconseguir papers, etc, feia les funcions d’una ONG”.
‘La Nacional’ es va fundar l’any 1868 i, en els moments més importants de la història d’Espanya, com la guerra civil, encara va ser més important. Hi va viure una comunitat molt gran d’espanyols, “del que no s’ha parlat tant com dels qui vivien a ‘Little Italy, els irlandesos, i d’altres”. El barri a desaparèixer i l’edifici és l’únic testimoni que en queda.
Novis assegura que feia falta parlar d’aquesta història per anar completant la nostra memòria col·lectiva. El projecte va engegar l’any 2013, a partir de l’encontre de Novis amb Robert Samfiz, responsable de ‘La Nacional’. “M’ha costat moltíssim fer-la però ha tingut molt bona rebuda, ha generat molt interès”.
Sobre el procés de creació, Novis afirma que “la gent m’ha oberta les portes de casa seva amb una generositat increïble que estava desitjant parlar, que algú els preguntés”. En aquest sentit, ratifica que “emigrar és un procés molt dur, és igual ‘d’on vinguis, deixes moltes coses enrere, tens el sentiment de desamparament, és un acte de valentia”.
Sobre els projectes de futur, Novis està immersa en dos projectes de ficció i segueix compaginant-ho amb el gènere documental que, diu, “segueix essent poc valorat”. En el sentit d’autor, és un gènere molt lliure i interessant per arriscar i explicar històries que, en alguns casos com el de Novis, “són híbrids, és a dir, combinen realitat i ficció”. Els cinemes segueixen apostant, de moment, pels documentals que tenen més repercussió “perquè el director és conegut o pel tema, si està de moda”
