El progrés i els seus enemics: Pressupostos 2017

Els pressupostos amb una més alta assignació a partides socialsde la història de Catalunyavan ser aprovats al Parlament de Catalunya aquest passat dimecres, 22 de març: en total, un 74,7% del pressupost, 1.170 milions d'euros més destinats a despesa social. La fita va deixar tota l'oposició retratada.
Els Socialistes catalans trencaven definitivament amb la social-democràcia a favor d'un electoralisme desesperat, tot oposant (sense voluntat de raonar) pressupostos socialment més justos que els aprovats durant els seus anys de govern tripartit. Comuns i CUP rivalitzaven entre ells en un concurs no escrit sobre demagògia barata on tot és possible, fins que la CUP va decidir acabar l'agonia independentista permetent l'aprovació dels pressupostos.
Mentrestant, Ciudadanos i PP cometien allò que tants cops han acusat a les forces independentistes de fer: votar només pensant en la independència. Davant el repte que suposaria oposar uns pressupostos justos, es van estimar més dedicar-se exclusivament a criticar la partida del referèndum.
El premi del dia, però, se'l va endur el polític líder del PP a Catalunya, Xavier Garcia Albiol. En un rampell dels seus devia pensar, "¿per què criticar constructivament el missatge polític de l'adversari (fer política), quan pots utilitzar la justícia de l'Estat per inhabilitar-lo?", i així mateix ho va expressar: "Els que han votat a favor del pressupost són clars candidats a seguir el mateix camí que Homs i Mas". Amenaça: és igual que siguem majoria, si no agradem al Sr. Garcia Albiol i als seus ens portaran als tribunals que ells controlen i ens faran fora de la política.
Es pensen que amb aquest joc brut guanyaran; no veuen que si en fan fora un, n'hi posarem un altre, i així successivament. No han entès que al segle XXI la política no es fa mitjançant judicis polítics o amenaces. Davant tal barbàrie, tenim el deure moral a defensar el sentit democràtic pel que els nostres avantpassats tant han lluitat.